Un bon producte per una taula nadalenca

“El tresor del fons del mar”, així s’anomena a l’escamarlà. És un crustaci dels més preuats a les taules per l’excel·lent carn, de gust refinat i de cocció simple. Una excel·lent proposta per gaudir-la en els àpats de Nadal.

De l’escamarlà es menja, bàsicament, la carn de la cua, tot i que en les peces més grosses també es pot menjar la de les pinces davanteres. La manera clàssica de coure’ls és en aigua bullent i sal, o bé a la planxa; el temps de cocció sol ser molt curt, per tant, atenció! doncs un minut de més pot deixar la carn dura i estellosa. Atenció amb els caps que podem utilitzar-los per donar sabor a brous de peix i altres acompanyants. També es poden cuinar les cues soltes, sense closca, i les podem cuinar saltant-les, arrebossades o com a ingredient d’una recepta més elaborada. Respecte a les talles o mides, si en un quilo d’escamarlans hi entren unes deu peces, es diu que són extragrans; si n’hi ha entre deu i vint, són grans; si en un quilo n’hi ha entre vint i quaranta, són mitjans, i si n’hi ha més de quaranta es consideren petits, d’aquesta mida és la que se solen utilitzar per posar sencers a l’arròs.

A la cuina: una cassola de pollastre pota blava amb escamarlans, excel·lent! Uns escamarlans amb un bon gratinat, senzill, però exquisit! Aparentment senzill, però molt gustós, uns escamarlans amb ceba i vi blanc. També per disfrutar, uns escamarlans amb peus de porc. Un plat molt nostre, la sarsuela a on no poden faltar-hi uns esvelts escamarlans. Què bons uns escamarlans simplement bullits i amanits amb romesco. O unes broquetes d’escamarlans amb tempura japonesa. No podem deixar al marge un bon arròs o uns sucosos fideus amb escamarlans.