Un carrer per a Guillem Agulló

Fa pocs dies, l'11 d'abril, es van complir 25 anys de l'assassinat de Guillem Agulló a mans d'un grup de neonazis a Montanejos, una petita població de Castelló. El seu assassí confés va ser condemnat a 14 anys pel crim, sí, però només en va complir quatre. La resta del grup va ser sorprenentment absolt.

Des del primer moment del judici, família i acusació popular van denunciar els fets com un crim de motivació política: Guillem era antifeixista i militant independentista i els seus assassins mantenien vincles amb grupuscles neonazis violents del País Valencià. Aquesta evidència per a molts, no ho va ser per als tribunals de justícia, que van negar el caràcter de crim polític a l'assassinat.

En el darrer ple de l'Ajuntament es va acordar instar la comissió del nomenclàtor, prevista per al 2 de maig, a engegar el procés d'incorporació del nom de Guillem Agulló als carrers de Sant Cugat. Veurem si finalment la proposta es concreta i tira endavant: ho espero.

Un carrer fa justícia? Sí i no. Està molt bé que una via de la ciutat recordi una víctima de l'odi més extrem. Però alhora m'indigna que la impunitat encara sigui la norma en tot allò que afecta la ultradreta. Que un assassí surti al carrer complint només quatre anys per l'assassinat a sang freda d'un jove de divuit. Que Franco encara mantingui un memorial per a la seva exaltació en una muntanya fosca. Que hi hagi 100.000 persones desaparegudes des de fa 80 anys en fosses comunes i vorals de carretera. El carrer Guillem Agulló no portarà justícia però aconseguirà que mantinguem la memòria. I potser també farà que la impunitat trontolli: massa anys fent la guitza.