Fins i tot l'APM de TV3 se n'ha fet ressò. A Sant Cugat del Vallès, ciutat de "pijos" del Vallès Occidental, hem instal·lat un semàfor a terra. "Ole tú" en deia el Peyu, en to de burla, mentre escenificava quan ridícula i inútil pot ser la inversió feta en aquest nou equipament, junt amb tres iaietes simpàtiques i divertides de la nostra ciutat. Mira si en són d'esnobs a l'altra banda de Collserola, amb la de coses importants que caldria fer...
Molt se n'ha parlat del ja famós semàfor a terra de la Plaça Quatre Cantons. I, sincerament, penso que de forma poc reflexiva i, fins i tot, poc intel·ligent.
Que els semàfors estiguin en posició vertical no deixa de respondre a una convenció fruit de les necessitats del seu ús. És a dir, com que fins ara tothom caminava mirant endavant, semblava lògica aquesta posició per tal d'assegurar-ne una visibilitat òptima. Per què doncs, l'evolució dels costums no ha de tenir com a conseqüència l'evolució de les convencions que se'n veuen afectades? Que els temps canvien és una evidència irrefutable. Que ho fan a una velocitat que molts cops costa d'assimilar és tanmateix cert. Si ens resistim a acceptar els canvis, ens quedarem enrere. I aquest és un perill que cal evitar.
A Sant Cugat no ens hem de conformar a seguir el ritme d'aquests canvis que els temps que vivim ens imposen. Hem d'anar per endavant. Cal ser pioners en l'adopció de solucions innovadores. Cal que liderem l'evolució que han d'experimentar les ciutats. I cal que sigui així perquè d'aquesta manera assegurarem que la qualitat de vida pels nostres ciutadans sigui millor, almenys en tot allò que té a veure en la relació persona-entorn.
"Si li hagués preguntat a la gent què volien, m'haurien dit que un cavall més ràpid". Això va dir-ho fa molts anys Henry Ford, fundador de Ford Motor Company i propulsor de les cadenes de fabricació modernes utilitzades per la producció en massa de vehicles. La seva visió, molt avançada a la del seu entorn, el va portar a aconseguir que quelcom "extravagant" i fet només per rics, es convertís en un producte de consum. La convenció social i els costums aconsellaven invertir en cavalls millors. Henry Ford, en canvi, treballava cercant més comoditat pel viatger, més velocitat i més autonomia, mantenint l'accessibilitat econòmica. I va inventar una cosa nova en la qual ben pocs hi creien (al principi). I aquells que el criticaren van acabar sent els seus clients.
Per si algú encara no se n'ha adonat. Els joves (i els no tan joves) del segle XXI caminen mirant els seus telèfons intel·ligents. Llegint o escrivint, o mirant un vídeo. Tant li fa. I crec que ni tan sols aquells als qui pot no agradar aquest costum desitgen que l'atropellament de joves despistats passi a ser un esport a la nostra ciutat. Per tant, adaptar algunes infraestructures per tal que responguin millor a la seva funció en aquest nou escenari no sembla tant una bajanada com un gran encert.
Cal animar (o, millor, exigir?) el nostre Ajuntament a què continuï en aquesta línia d'innovació permanent. Perquè això ens fa millors com ciutat. I si la ciutat és millor, els que hi vivim ho gaudirem encara més.