Un claustre musical

Amb motiu de la publicació al TOT Sant Cugat del meu article Misterioses vibracions al claustre del Monestir del dia 29 de gener, he rebut unes notes d’uns amables comunicants a més també de suggeriments verbals dels qui estaven intrigats per quelcom que desconeixien i els agradaria saber-ne més.

La limitació de l’espai sols em permet fer un resum sintètic d’aquest tema, centrat especialment en el llibre que publicà l’alemany Marius Schneider El origen musical de los animales i que aplica als claustres de Sant Cugat i de Girona. La seva investigació el porta a analitzar els sons ancestrals de tambors i tams-tams i l’evolució a través dels temps que es convertirien en notes musicals.

Concretament, i referent al claustre, parteix d’unes claus simbòliques que va descobrir a l’Índia, segons les quals a cada espècie d’animal li correspon una nota musical. I així aplica un himne en llatí al claustre de Sant Cugat en què cal buscar les notes segons les claus i els simbolismes que facilita, sense una aportació interpretativa pròpia. A l’hora d’aplicar les notes, és quan sorgeixen problemes en observar que Schneider –també Baltrusâitis o Junyent– no acaba d’identificar prou bé l’espècie o el tipus d’animal mitològic que s’hi representa, la qual cosa fa que l’aplicació de les notes no sigui correcta, per això l’himne que proposa comença a trontollar. Però Shneider va encara molt més enllà: classifica els animals en diürns i nocturns i de regions càlides i fredes, i creu reconèixer en les ales del claustre la que els correspon.

Però no s’atura aquí i, com que tot el que ha plantejat no acaba d’encaixar, fa una pirueta mental, mou el claustre com si fos una maqueta amb un gir d’uns quants graus, perquè també els animals s’adaptin a les correspondències amb l’ordre cronològic del cicle astronòmic i també litúrgic de l’any, tenint també en compte les dades del calendari, del santoral i, fins i tot, del zodíac.

Això, i molt més, tot hi ser enginyós, en la pràctica no hi ha manera que encaixi.