Un conte gitano

Hi havia una vegada un grupet de joves que, farts (i tristos) de veure que el Ball de Gitanes de Sant Cugat anava perdent balladors, van decidir fer pinya per recuperar-lo. Lluny de tenir súper poders o una vareta màgica que fes ballar a tothom qui toqués amb un simple encanteri, aquests joves tenien ganes. I no només tenien ganes de Gitanes, sinó que volien que, des del més petit fins al més gran, tothom pogués (re)trobar-se amb la dansa i gaudir-la.

Sense cap tipus de por ni vergonya, aquests joves s’hi van embolicar fins al final i, fins i tot, van haver de lluitar contra el malefici de les lesions a última hora en més d’una ocasió. Però, valents com eren, van guanyar. Tot just ara fa 10 anys que aquests joves (i flipats) van començar aquesta aventura que sembla que mai acabarà, un repte il·lusionador com pocs. No tots els herois duen capa: aquests porten castanyoles.

I diuen les males llengües que algun dia mouran la muralla del Monestir per poder deixar lloc al bon monstre de Gitanes.