Sant Cugat té una molt rica vida cultural. Cap queixa. És variada, multidisciplinar, barreja de modernitat i tradició, molt arrelada a la ciutat i amb molta participació. Capítol a banda mereix el Teatre-Auditori, que des del punt de vista de programació juga a la Champions catalana. Però com a amant de la música, trobo a faltar allò que sí han fet altres municipis: un festival. Un festival d’aquests que o bé es concentren en un llarg cap de setmana, o bé es van repartint les actuacions al llarg de diverses setmanes.
No parlo d’aspirar a fer fenòmens com el Primavera Sound ni Sónar. Tampoc dels Festivals d’estiu fets a cop de talonari com els de Cap Roig o Peralada. El festival al que em refereixo acostuma a ser molt més humil, artesà i especialitzat. És el cas de l’Altaveu de Sant Boi de Llobregat (dedicat a cantautors), el Pop Arb d’Arbúcies, el Faraday de Vilanova i la Geltrú (per fer emergir creacions independents), el de Jazz de Terrassa o el més antic, veí i mai prou ben valorat Festival de Blues de Cerdanyola.
Són esdeveniments molt positius per la ciutat que els acull. Els seus assistents són autèntics sibarites del gènere escollit i a més no només van al concert. Pel cap baix es queden a sopar just abans o després de l’actuació. Això si no s’hi queden a dormir. És a dir, la ciutat recupera en despesa el cost inicial. Aquí queda la idea, espero que reculli el guant algun empresari amb inquietuds musicals (que em consten que n’hi ha grapats). I que si finalment s’anima l’Ajuntament li doni un cop de mà. I ja posats, que soni amb força el rock and roll.
No parlo d’aspirar a fer fenòmens com el Primavera Sound ni Sónar. Tampoc dels Festivals d’estiu fets a cop de talonari com els de Cap Roig o Peralada. El festival al que em refereixo acostuma a ser molt més humil, artesà i especialitzat. És el cas de l’Altaveu de Sant Boi de Llobregat (dedicat a cantautors), el Pop Arb d’Arbúcies, el Faraday de Vilanova i la Geltrú (per fer emergir creacions independents), el de Jazz de Terrassa o el més antic, veí i mai prou ben valorat Festival de Blues de Cerdanyola.
Són esdeveniments molt positius per la ciutat que els acull. Els seus assistents són autèntics sibarites del gènere escollit i a més no només van al concert. Pel cap baix es queden a sopar just abans o després de l’actuació. Això si no s’hi queden a dormir. És a dir, la ciutat recupera en despesa el cost inicial. Aquí queda la idea, espero que reculli el guant algun empresari amb inquietuds musicals (que em consten que n’hi ha grapats). I que si finalment s’anima l’Ajuntament li doni un cop de mà. I ja posats, que soni amb força el rock and roll.