Resulta que un xicot que li agrada i viu de la pornografia s’ha vist implicat en una operació policial que té nom de pel·lícula: Emperador. Fet que ha coincidit amb la mort d’una de les icones eròtiques més desitjada pels espanyols dels anys 70, coneguda per Emmanuelle. Dos personatges, Nacho Vidal i la Sylvia Kristel, que hagués estat interessant de coincidir els dos en la mateixa trama eròtica. Si deixéssim anar la imaginació i a la trama li poséssim una mica d’acció i d’intriga, sols ens mancaria que hi participés en James Bond, que sembla d’aquells que no li passin els anys i sempre ens dóna una aventura o una altra per entretenir-nos. Podríem fer que el fil conductor de la pel·lícula fos que l’agent 007 intentés salvar Europa dels “foscos poders del mal” que s’amaguen sota noms angèlics; segur que seria una pel·lícula de primera. Fins i tot, podríem atrevir-nos a intentar fer el guió però, tal com estan les coses avui, no crec que calgui, ja que la situació actual d’Europa ja és “de pel·lícula”: tenim una dona que sembla que vulgui manar sobre tots, amb poder absolut, uns Marianos, Monti i Rajoy, que la van ballant, i pel mig un francès que va a la seva. Però... cóm seria la història si passés al nostre país, a Catalunya? El dolent i imperialista, en Mariano; una “chica Bond” però amiga del dolent, l’Alícia, que ha fet l’ullet a un que ara es creu que potser és el nou James Bond, encara que es diu Artur...
No sé si aquest Bond donarà acció o no, el que sí sé és que el veurem tot el temps a la pantalla. Se li girarà feina, perquè haurà de demostrar què allò que ara diu ho farà de debò. Per tant, ha d’actuar. Ara li tocarà fer gestos per ser creïble davant el poble català, perquè si no n’hi ha d’altres que li poden ocupar el lloc de protagonista: altres que fa temps que saben què convé al nostre país i així ho han dit. La finalitat primera és salvar Catalunya d’una situació social i econòmica anguniosa que canviaria si tinguéssim el nostre propi dret a decidir sobre els nostres recursos.
A finals d’aquest mes que ara comença, el poble català tindrà l’oportunitat d’escollir el seu James Bond. Encara manquen dies, però és bo no oblidar que som en un moment clau de la nostra història i que tenim a les nostres mans la possibilitat d’oferir un futur millor als nostres fills.
No sé si aquest Bond donarà acció o no, el que sí sé és que el veurem tot el temps a la pantalla. Se li girarà feina, perquè haurà de demostrar què allò que ara diu ho farà de debò. Per tant, ha d’actuar. Ara li tocarà fer gestos per ser creïble davant el poble català, perquè si no n’hi ha d’altres que li poden ocupar el lloc de protagonista: altres que fa temps que saben què convé al nostre país i així ho han dit. La finalitat primera és salvar Catalunya d’una situació social i econòmica anguniosa que canviaria si tinguéssim el nostre propi dret a decidir sobre els nostres recursos.
A finals d’aquest mes que ara comença, el poble català tindrà l’oportunitat d’escollir el seu James Bond. Encara manquen dies, però és bo no oblidar que som en un moment clau de la nostra història i que tenim a les nostres mans la possibilitat d’oferir un futur millor als nostres fills.