Un Nadal particular

Arriba el Nadal i no tothom el viu a casa. Catalunya es recupera d’una etapa d’incertesa política que reviu després d’uns comicis que plantegen un context força conflictiu. Sant Cugat no oblida. S’han promogut nombrosos actes davant l’Ajuntament en honor als representants polítics que no celebraran les dates nadalenques amb les seves famílies. Els ciutadans canten nadales amb l’esperança que la situació es desencalli d’una vegada per totes.

Les paraules més sonades són llibertat i exiliats. República ha quedat en un segon pla suficient per no perdre-la de vista però amb grans dosis de prudència. L’independentisme sap que tirar-se de nou en un riu sense aigua suposaria un fracàs definitiu al seu relat, cosa que descarta la via unilateral que reivindiquen algunes forces.

El focus de la seva agenda política se centra ara a solucionar danys col·laterals de l’etern xoc de trens. Si ho aconsegueixen, podran esmenar els seus errors estratègics i construir el seu projecte des d’una base popular més sòlida que els permeti ressorgir de nou. És cert que la campanya s’ha fet des de l’emoció i la impotència que produeix la fragilitat dels seus candidats. En contrast evident amb l’ego desmesurat que han demostrat alguns partits constitucionalistes que ja es projectaven a la presidència del Parlament.

Els dos blocs s’han accentuat i tot i el desgast que ha produït el procés cal parar atenció als pròxims moviments, que evidenciaran els futurs pactes d’investidura. Res no ha canviat, però els carrers decorats i les llums del Nadal donen un respir francament necessari. Com cada any el pessebre vivent, el Quinto, o “els pastorets” recorden als santcugatencs que hi ha esperança.