Un país lliure comença per garantir un habitatge digne

Malauradament, aquest país encara està patint les conseqüències d’una crisi transversal i letal, que s’ha acarnissat sobretot amb aquelles persones que ja eren febles abans que aquest desastre social esclatés. Un dels drames més greus, i que més estigmatitza moltes famílies del nostre entorn, és sens dubte la falta d’un habitatge digne.

Parlar d’habitatge, sobretot a Sant Cugat, vol dir irremeiablement constatar que som una ciutat caríssima. La setmana passada sortien noves dades que no han fet, sinó ratificar el que ja sabíem. Els lloguers a la nostra ciutat són un 1,2% més cars que l’any passat, un 35% per sobre de la mitjana catalana i fins a un 47% de diferència amb municipis veïns com Sabadell, Terrassa o Rubí. Si ens fixem en l’accés a l’habitatge de propietat, continuem en el podi, essent la ciutat de Catalunya de més de 25.000 habitants amb el metre quadrat més car i molta gent es pregunta si els ajuntaments hi poden fer alguna cosa.

Certament, els ajuntaments tenen moltes limitacions competencials i pressupostàries, però no és menys cert que com a administració més propera a la ciutadania, hi hem de respondre amb rapidesa i amb eficàcia, i no val plegar-se de braços i lamentar-se de la desgràcia de formar part encara d’un estat que darrerament s’ha fixat com a objectiu utilitzar el TC per suspendre normes que pretenen lluitar contra la pobresa energètica entre moltes d’altres.

Ara comptem amb una llei del Parlament de Catalunya, fruït de la lloable feina feta per la PAH, que preveu impedir talls en el subministrament energètic, garanteix l’accés a l’habitatge i, com a novetat, preveu sancions en els casos d’incompliment. Ja era hora!

A Sant Cugat, hi ha damunt la taula un projecte incipient, o millor dit un breu anunci del govern, titulat Pla d’habitatge. Seguint amb la nostra voluntat de fer una oposició constructiva, li donarem l’oportunitat per tal que ens expliquin que és exactament el que volen prioritzar amb aquest Pla. Ara bé, ja avisem que per a nosaltres hi ha línies vermelles que no estem disposats a traspassar.

Si volem garantir el dret de tothom a tenir un habitatge digne, ens hi haurem d’esforçar i tenir prou habitatge públic i social de lloguer com a primera mesura. Ja no acceptarem que Promusa es distregui promocionant centres comercials i aparcaments, i ens plantarem davant els bancs, els deixarem molt clar que s’ha acabat l’especulació amb els habitatges buits.

El Ple municipal del mes d’octubre va aprovar una moció entrada per la PAH de Sant Cugat on es demanaven moltes mesures indispensables per a garantir el dret a l’habitatge, ja ho vaig fer aquell dia i avui els reitero la felicitació per la seva tasca. És una urgència nacional que totes i tots ens conjurem per assolir que la nova República Catalana consideri el dret a l’habitatge com a fonamental.

Si aquesta no és una prioritat, és que no hem entès que tot això ho estem fent perquè ningú s’hi quedi pel camí i creieu-me que si no tens un lloc per viure amb dignitat, la resta de coses no tenen gens d'interès.