Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
S’apropen les eleccions generals. Sembla ser que el PP pot guanyar amb una àmplia majoria. Catalunya ha d’estar unida ara més que mai en una situació en la qual la crisi agreuja més les sensibilitats territorials i la solidaritat entre les autonomies.
Catalunya té Govern. Ha patit 7 anys de tripartit i han provocat que la Generalitat funcionés a tota velocitat quan el país no era capaç d’assumir tanta despesa. L’Auditoria feta a la Generalitat la setmana passada deia que 1 de cada 3 euros de despesa de l’any 2010 no tenia cobertura pressupostària. I ara, el mateix tripartit (per separat, és clar) culpa i fa discurs polític contra l’actual Govern perquè es troba en la situació d’ajustar els pressupostos en fins i tot aquells àmbits més sensibles de l’Administració. Però la diferència, insisteixo; és que tenim Govern i un President, cosa que havíem oblidat.
Compte que ve el PP. Rajoy és un mal candidat però sembla que l’ incompetència al Govern català ho ha estat igual o pitjor al Govern espanyol, i gràcies a Zapatero ens arriba la dictadura popular. No poso en dubte que el PP pugui gestionar millor que el PSOE el Govern espanyol, però si Catalunya (i això no és cap secret) no aconsegueix una àmplia majoria amb una notable representació dels partits polítics catalans, preparem-nos. I no esperem que el PSOE ens faci costat, perquè sabem perfectament que quan PP i PSOE han d’anar contra Catalunya són capaços d’entendre’s, i molt bé. Sabem que Camacho renega de Catalunya però ho fa públic, en tot cas és menys culpable que Chacón que en intenta vendre la seva partida de naixement però no li tremola el pols quan ordena a les tropes proclamar que visqui la Pàtria (la seva clar, l’espanyola).
Amb aquest article finalitza el meu espai en aquesta pàgina web. La meva responsabilitat política a l’Ajuntament és incompatible amb aquest espai, i és per això que sense dir-vos gaire de nou; volia marxar amb una petita reflexió i un petit escrit on reflectir el que vol la JNC: la plena sobirania de Catalunya.
Sant Cugat és una ciutat exemplar, i diferent a moltes; el referèndum per la sobirania, la implicació de les entitats catalanes i culturals i la força d’Òmnium en són un exemple. I ara Espanya s’està preparant, van a per nosaltres...el TSJC i el recurs contra el català són un avís. Així que la JNC seguirà treballant, des de Sant Cugat, i des d’arreu; per què deixem de tenir sentit perquè podem dir que el nostra país és lliure. Segueixo a la vostra disposició, fins aviat.
Segueix a @alexcalmo al twitter
Catalunya té Govern. Ha patit 7 anys de tripartit i han provocat que la Generalitat funcionés a tota velocitat quan el país no era capaç d’assumir tanta despesa. L’Auditoria feta a la Generalitat la setmana passada deia que 1 de cada 3 euros de despesa de l’any 2010 no tenia cobertura pressupostària. I ara, el mateix tripartit (per separat, és clar) culpa i fa discurs polític contra l’actual Govern perquè es troba en la situació d’ajustar els pressupostos en fins i tot aquells àmbits més sensibles de l’Administració. Però la diferència, insisteixo; és que tenim Govern i un President, cosa que havíem oblidat.
Compte que ve el PP. Rajoy és un mal candidat però sembla que l’ incompetència al Govern català ho ha estat igual o pitjor al Govern espanyol, i gràcies a Zapatero ens arriba la dictadura popular. No poso en dubte que el PP pugui gestionar millor que el PSOE el Govern espanyol, però si Catalunya (i això no és cap secret) no aconsegueix una àmplia majoria amb una notable representació dels partits polítics catalans, preparem-nos. I no esperem que el PSOE ens faci costat, perquè sabem perfectament que quan PP i PSOE han d’anar contra Catalunya són capaços d’entendre’s, i molt bé. Sabem que Camacho renega de Catalunya però ho fa públic, en tot cas és menys culpable que Chacón que en intenta vendre la seva partida de naixement però no li tremola el pols quan ordena a les tropes proclamar que visqui la Pàtria (la seva clar, l’espanyola).
Amb aquest article finalitza el meu espai en aquesta pàgina web. La meva responsabilitat política a l’Ajuntament és incompatible amb aquest espai, i és per això que sense dir-vos gaire de nou; volia marxar amb una petita reflexió i un petit escrit on reflectir el que vol la JNC: la plena sobirania de Catalunya.
Sant Cugat és una ciutat exemplar, i diferent a moltes; el referèndum per la sobirania, la implicació de les entitats catalanes i culturals i la força d’Òmnium en són un exemple. I ara Espanya s’està preparant, van a per nosaltres...el TSJC i el recurs contra el català són un avís. Així que la JNC seguirà treballant, des de Sant Cugat, i des d’arreu; per què deixem de tenir sentit perquè podem dir que el nostra país és lliure. Segueixo a la vostra disposició, fins aviat.
Segueix a @alexcalmo al twitter
