Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Va comprar les finques de Can Llunell, Mas Gener i Can Gatxet, les urbanitzà i vengué les parcel·les. També fou promotor urbanístic a Castelldefels. Va ser soci majoritari de la companyia d’aigües Damcar. La major part de les tanques són de pedra de les Pedritxes amb porta i reixa recargolada.
Al número 22 trobem un edifici molt senzill, dins la tradició mediterrània, amb un pòrtic dòric d’accés i una torre posterior. L’edifici està rematat amb un ràfec amb caps de biga de fusta i teulada de teula plana, algunes vidriades.
Al número 26 del carrer tenim la Casa de xocolata o de les bruixes. És un habitatge de l’any 1928 de l’arquitecte Domènec Sugrañes i Gras per encàrrec del Sr. Llorenç Miguel. L’edifici té un bastiment de pedra sorrenca vermellosa que modela els principals elements de composició i volum donant un aspecte característic de casa encantada.
En el 38 hi ha una casa de planta encreuada i estil noucentista construïda entre el 1924 i el 1926. Damunt les finestres de la galeria s’hi troba una exuberant orla esgrafiada que representa un gerro barroc del qual surten fruits envoltats de fulles d’acant roscats i desplegant-se. Sobre la resta d’obertures trobem petites garlandes amb motius florals. Té una teulada holandesa, amb un ràfec format amb arquitraus de bigues de fusta.
La casa del número 40 és un edifici amb valor tipològic on destaquen la galeria de la planta baixa amb arcs rebaixats i l’estucat de motius geomètrics de puntes de triangle pintats entorn de les obertures. Les golfes tenen cinc petites finestres d’arc de mig punt i que, sota el ràfec, dóna la rèplica compositiva de les grans obertures de la galeria.
En el número 42 hi ha la Casa del rus, un edifici projectat pel mestre d’obres Josep Graner i Prat el 1924. L’habitatge presenta una decoració amb arcs ondulats a la façana, golfes amb tres finestres de fals arc apuntat, ràfec amb arquitraus i caps de biga de fusta. El parament és arrebossat i imita els carreus de tipus travertí. El cos baix té una teulada holandesa amb un ràfec d’arquitraus de bigues de fusta. La torre està coronada amb una coberta a quatre aiguavessos, amb arquitraus i remat al cim. És coneguda com a Casa del rus per què durant els anys 40 i 50 del s. xx vivia el pintor rus Viktor Kaliknik Gouseff i la seva esposa Olga, concertista de piano.
En el 44 tenim la Casa d’Emili Roca i Soldevila, més tard Casa Macià, un edifici unifamiliar del 1930 de l’arquitecte Enric Catà i Catà, autor del Palau Nacional de Montjuïc. És un habitatge de planta rectangular, destaca el recolzament de la coberta amb dobles mènsules de totxo que, a la vegada, acaben en un petit fris travessat per les finestres de les façanes laterals. Això dona a la casa l’aspecte massís d’una nau noucentista. La proporció reflexa la regla d’or, i s’estén per tot l’edifici i elements de composició com la relació d’alçades de finestres i balcons, la ubicació de les obertures, etc…
En el 52-54 hi ha una edificació amb coberta de teula plana, amb dos pendents a cada un dels volums, un faldó truncat a la façana principal i ràfec amb canvi de pendent suportat per caps de biga. Rematen la coberta unes boles a l’encreuament de les encavallades.
Can Llunell (al passeig Jardiner) és una antiga masia del terme de Canals. De línia clàssica amb coberta a dos aiguavessos, planta, pis i golfes. A principis del s. xx fou reformada, afegint-li unes obertures més amples. Al s. xvi era coneguda com a Can Canut i més tard com a Mas Gilibert, Mas Serradell i Mas Bellada. A la part posterior hi ha una alzina mil·lenària. A principis del s. xx la va comprar Joan Borràs, el qual urbanitzà la finca i reformà l’edifici amb l’arquitecte Lluís Corratgé. Als anys 20 es transformà en Casino per als estiuejants. Destaca el imponent antic dipòsit d’aigües de la companyia Damcar. El 1957 s’inaugurà el Casino Hotel Rusiñol, al mateix emplaçament de l’antic Casino. Actualment és una residència de la tercera edat.
Segueix @jjcortesgarcia a twitter i a facebook
Al número 22 trobem un edifici molt senzill, dins la tradició mediterrània, amb un pòrtic dòric d’accés i una torre posterior. L’edifici està rematat amb un ràfec amb caps de biga de fusta i teulada de teula plana, algunes vidriades.
Al número 26 del carrer tenim la Casa de xocolata o de les bruixes. És un habitatge de l’any 1928 de l’arquitecte Domènec Sugrañes i Gras per encàrrec del Sr. Llorenç Miguel. L’edifici té un bastiment de pedra sorrenca vermellosa que modela els principals elements de composició i volum donant un aspecte característic de casa encantada.
En el 38 hi ha una casa de planta encreuada i estil noucentista construïda entre el 1924 i el 1926. Damunt les finestres de la galeria s’hi troba una exuberant orla esgrafiada que representa un gerro barroc del qual surten fruits envoltats de fulles d’acant roscats i desplegant-se. Sobre la resta d’obertures trobem petites garlandes amb motius florals. Té una teulada holandesa, amb un ràfec format amb arquitraus de bigues de fusta.
La casa del número 40 és un edifici amb valor tipològic on destaquen la galeria de la planta baixa amb arcs rebaixats i l’estucat de motius geomètrics de puntes de triangle pintats entorn de les obertures. Les golfes tenen cinc petites finestres d’arc de mig punt i que, sota el ràfec, dóna la rèplica compositiva de les grans obertures de la galeria.
En el número 42 hi ha la Casa del rus, un edifici projectat pel mestre d’obres Josep Graner i Prat el 1924. L’habitatge presenta una decoració amb arcs ondulats a la façana, golfes amb tres finestres de fals arc apuntat, ràfec amb arquitraus i caps de biga de fusta. El parament és arrebossat i imita els carreus de tipus travertí. El cos baix té una teulada holandesa amb un ràfec d’arquitraus de bigues de fusta. La torre està coronada amb una coberta a quatre aiguavessos, amb arquitraus i remat al cim. És coneguda com a Casa del rus per què durant els anys 40 i 50 del s. xx vivia el pintor rus Viktor Kaliknik Gouseff i la seva esposa Olga, concertista de piano.
En el 44 tenim la Casa d’Emili Roca i Soldevila, més tard Casa Macià, un edifici unifamiliar del 1930 de l’arquitecte Enric Catà i Catà, autor del Palau Nacional de Montjuïc. És un habitatge de planta rectangular, destaca el recolzament de la coberta amb dobles mènsules de totxo que, a la vegada, acaben en un petit fris travessat per les finestres de les façanes laterals. Això dona a la casa l’aspecte massís d’una nau noucentista. La proporció reflexa la regla d’or, i s’estén per tot l’edifici i elements de composició com la relació d’alçades de finestres i balcons, la ubicació de les obertures, etc…
En el 52-54 hi ha una edificació amb coberta de teula plana, amb dos pendents a cada un dels volums, un faldó truncat a la façana principal i ràfec amb canvi de pendent suportat per caps de biga. Rematen la coberta unes boles a l’encreuament de les encavallades.
Can Llunell (al passeig Jardiner) és una antiga masia del terme de Canals. De línia clàssica amb coberta a dos aiguavessos, planta, pis i golfes. A principis del s. xx fou reformada, afegint-li unes obertures més amples. Al s. xvi era coneguda com a Can Canut i més tard com a Mas Gilibert, Mas Serradell i Mas Bellada. A la part posterior hi ha una alzina mil·lenària. A principis del s. xx la va comprar Joan Borràs, el qual urbanitzà la finca i reformà l’edifici amb l’arquitecte Lluís Corratgé. Als anys 20 es transformà en Casino per als estiuejants. Destaca el imponent antic dipòsit d’aigües de la companyia Damcar. El 1957 s’inaugurà el Casino Hotel Rusiñol, al mateix emplaçament de l’antic Casino. Actualment és una residència de la tercera edat.
Segueix @jjcortesgarcia a twitter i a facebook