Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Estava fitxat pel DCRI com a “persona que ha de ser vigilada en cas de desplaçament”. I és que, malgrat la seva línea ideològica, no es tenia (ni es té) constància de cap contacte amb una xarxa terrorista.
Els fets: 11 de març; Toulouse. Imad Ibn Ziaten, soldat de la 17e RGP, espera amb la seva moto -que havia posat en venda mitjançant Leboncoin.fr- al possible comprador, que resulta ser el seu assassí. El cas es deixa a càrrec de la policia de Toulouse i als diaris gairebé no se’n parla.
15 de març. A Montauban, tres soldats del mateix regiment estan davant d'un caixer automàtic i apareix Merah: dos moren en l’acte i el tercer és ferit per les bales. El ministre de Defensa, Gérard Longuet, baixa expressament per a seguir el cas.
19 de març. A l’escola jueva Ozar Hatorah, a Toulouse, a les 8 del matí, en el moment que començaven les classes i els nens entraven, es presenta Merah. Mata dos nens i el seu pare, professor de religió a la mateixa escola. La tercera víctima és la filla del director. La repercussió mediàtica és immensa.
Conseqüències: La campanya electoral es para, establint al President Sarkozy visiblement per sobre dels altres candidats. Ara l’únic assumpte que es debat entre els polítics és “l’affaire Merah”: Un vídeo fet per l’assassí, una denúncia del pare, un tercer home sospitós d’haver col·laborat (a més del seu germà), la intenció real d’aquest aparent “lobo solitario”...
I penso en la dona d’Abel Chennouf (amb Mohamed Legouade, víctima de Merah a Montauban) embarassada de 7 mesos. O en la dona de Jonathan Sandler, i per tant mare de Gabriel i Arieh; jo la imagino en blanc, amb una incògnita dins del cap i una sensació de buit enorme. I és que, per a ella, l'única veritat és que el dia 19 de març del 2012, un desconegut va baixar d’una moto i en menys de 30 minuts va destrossar la seva vida, sense tenir ell res a veure amb aquelles tres (o set) persones en concret. Ni aquells nens eren la Religió Jueva, ni els paracaigudistes l’Exèrcit Francès o els “Musulmans Traïdors”. El motiu real de Merah només es pot imaginar, i potser d’aquesta especulació treure’n un profit, com s’està fent de cara a les eleccions.
Un petit mot per a totes les víctimes col·laterals d’aquesta massacre horrible; un crit al nostre sentiment d'Humanitat; porque en todo esto, al final, lo único verdadero es que:
Hay gente
Sufriendo
Detrás.
Els fets: 11 de març; Toulouse. Imad Ibn Ziaten, soldat de la 17e RGP, espera amb la seva moto -que havia posat en venda mitjançant Leboncoin.fr- al possible comprador, que resulta ser el seu assassí. El cas es deixa a càrrec de la policia de Toulouse i als diaris gairebé no se’n parla.
15 de març. A Montauban, tres soldats del mateix regiment estan davant d'un caixer automàtic i apareix Merah: dos moren en l’acte i el tercer és ferit per les bales. El ministre de Defensa, Gérard Longuet, baixa expressament per a seguir el cas.
19 de març. A l’escola jueva Ozar Hatorah, a Toulouse, a les 8 del matí, en el moment que començaven les classes i els nens entraven, es presenta Merah. Mata dos nens i el seu pare, professor de religió a la mateixa escola. La tercera víctima és la filla del director. La repercussió mediàtica és immensa.
Conseqüències: La campanya electoral es para, establint al President Sarkozy visiblement per sobre dels altres candidats. Ara l’únic assumpte que es debat entre els polítics és “l’affaire Merah”: Un vídeo fet per l’assassí, una denúncia del pare, un tercer home sospitós d’haver col·laborat (a més del seu germà), la intenció real d’aquest aparent “lobo solitario”...
I penso en la dona d’Abel Chennouf (amb Mohamed Legouade, víctima de Merah a Montauban) embarassada de 7 mesos. O en la dona de Jonathan Sandler, i per tant mare de Gabriel i Arieh; jo la imagino en blanc, amb una incògnita dins del cap i una sensació de buit enorme. I és que, per a ella, l'única veritat és que el dia 19 de març del 2012, un desconegut va baixar d’una moto i en menys de 30 minuts va destrossar la seva vida, sense tenir ell res a veure amb aquelles tres (o set) persones en concret. Ni aquells nens eren la Religió Jueva, ni els paracaigudistes l’Exèrcit Francès o els “Musulmans Traïdors”. El motiu real de Merah només es pot imaginar, i potser d’aquesta especulació treure’n un profit, com s’està fent de cara a les eleccions.
Un petit mot per a totes les víctimes col·laterals d’aquesta massacre horrible; un crit al nostre sentiment d'Humanitat; porque en todo esto, al final, lo único verdadero es que:
Hay gente
Sufriendo
Detrás.