Un privilegi

La ciutat són els homes i les dones que la formen i no tant les cases, les places, els arbres o les pedres del Monestir, pensava ara a propòsit d’en Borja de Riquer, veí de Sant Cugat i ponent de la Xerrada del mes de febrer al Muntanyenc. Si en una ciutat hi ha bon nivell de formació, treball especialitzat, si hi ha talent i creativitat, si hi ha grups per a la igualtat, per la conservació i millora del medi, si hi ha dues-centes entitats, associacions, ONG diverses, set actes culturals per dia i milers de voluntaris, haurem de convenir que els homes i les dones d’aquí a més de demostrar una vitalitat que ja voldrien les pedres del Monestir són el millor capital de què disposem. 

Un privilegi. En una ciutat mitjana com la nostra, anys abans hagués dit poble, aprofitar aquest coneixement, el talent que es concentra en el municipi, per tal d’assegurar-nos l’empenta i la visibilitat davant de la metròpoli que és Barcelona, és una tasca que la podem fer tots i cada dia.