Una barca per desconnectar

Que una cultura petita disposi de múltiples edicions d’un clàssic és, per força, indicador de la qualitat del llibre. Per a aquells que vulguin evadir-se de la gravetat del món, Blackie Books acaba de publicar Tres homes en una barca (per no parlar del gos), clàssic anglès del 1889, considerat un dels llibres més divertits de tots els temps. L’última ocasió en què la novel·la es va publicar en català, va ser l’any 2000 a Quaderns Crema.

L’argument convida a la pau interior: tres amics hipocondríacs (el mateix autor, George, Harris i un gos anomenat Montmorency) fan una excursió en barca pel Tàmesi, entre Kingston i Oxford, a la recerca d’una vida sana. El llibre narra les seves peripècies en remuntar el curs del riu i és farcit de peripècies i circumstàncies còmiques.

En llegir la surrealista conversa amb el guarda del cementiri, o comprovar la lluita que mantenen amb una llauna de pinya, ens vénen al cap els nostres modernistes (ara en diríem hipsters per allò de la barba), els Rusiñol, Casas o Pere Romeu, que també eren uns bromistes de final de segle XIX.

El narrador –el mateix Jerome- observa qüestions pròpies del Regne Unit (la meteorologia, la mala gastronomia britànica, la pesca, la comparació amb els continentals) i tira d’ironia per retratar costums humans com el plaer secret de la hipocondria, els beneficis morals d’una bona digestió o la virtut de la peresa.

Els humoristes britànics del segle XX coneixien bé l’obra de Jerome, des de P. G. Woodehouse a Tom Sharpe. Al seu torn, és possible que Jerome conegués un petit opuscle de Robert L. Stevenson: En defensa dels ociosos, ja que els simpàtics ganduls que ens presenta es miren el món de la mateixa manera: “A mi la feina m’agrada, em fascina. Puc passar-me hores senceres assegut mirant-la”.

Si el lector vol oblidar-se del món que l’envolta, farà bé en acompanyar aquests tres amics i el seu gos en el seu viatge fluvial.