Ara sí, toca parlar de castells. Aquest dissabte s’ha organitzat un retrobament de totes les persones que han passat pels Castellers de Sant Cugat, sota el títol: 15 anys, gràcies per ajudar-nos a fer-ho possible. I és que fa quinze anys un grup de gent va decidir formar una colla castellera a la ciutat, però van anar molt més enllà d’això. Es van posar per objectiu crear un col·lectiu que difongués una manera de fer i entendre la vida, obert a tothom i plural, per suposat, però amb premisses tan lloables com la democràcia, el respecte, la integració, el compromís, l’esperit de superació, la tolerància o la solidaritat com a bandera i per damunt de tot. Al cap i a la fi, l’objectiu era crear una ferma i perdurable pinya per alçar grans castells.
El repte no era fàcil. Als anys noranta van florir desenes de colles a l’àrea metropolitana de Barcelona i les comarques del Vallès, i a un quart d’hora en ferrocarril s’hi alça una de les colles punteres del món casteller, en aquell moment en procés de creixement i conquesta de nous sostres. Però l’empenta i la il·lusió no les atura res ni ningú.
Després de quinze anys aquells objectius i il·lusions inicials podrien semblar paper mullat o paraules que s’endú el vent, ja que han passat per la colla centenars de persones. No obstant, fins i tot a mi mateixa em sorprèn gratament veure que no, que el col·lectiu respira aquella manera de fer que amb tanta il·lusió van engegar, que, malgrat que moltes vegades les coses s’haguessin pogut fer d’una altra manera, i fins i tot, millor, es manté aquella coherència embrionària amb que es van crear els Castellers de Sant Cugat. Moltes gràcies companys, vau sembrar una llavor d’un valor impagable!
El repte no era fàcil. Als anys noranta van florir desenes de colles a l’àrea metropolitana de Barcelona i les comarques del Vallès, i a un quart d’hora en ferrocarril s’hi alça una de les colles punteres del món casteller, en aquell moment en procés de creixement i conquesta de nous sostres. Però l’empenta i la il·lusió no les atura res ni ningú.
Després de quinze anys aquells objectius i il·lusions inicials podrien semblar paper mullat o paraules que s’endú el vent, ja que han passat per la colla centenars de persones. No obstant, fins i tot a mi mateixa em sorprèn gratament veure que no, que el col·lectiu respira aquella manera de fer que amb tanta il·lusió van engegar, que, malgrat que moltes vegades les coses s’haguessin pogut fer d’una altra manera, i fins i tot, millor, es manté aquella coherència embrionària amb que es van crear els Castellers de Sant Cugat. Moltes gràcies companys, vau sembrar una llavor d’un valor impagable!