En el TOT de la setmana passada, Mn. Blai dedicava el seu article als 50 anys de sacerdoci d'en Lluís Victori i el titulava "Un químic pastor". Llavors, com a alumne seu i ovella del seu ramat vaig sentir que també celebrava quelcom.
Vaig conèixer al Lluís més o menys el 1967 quan el nomenen vicari de la Parròquia de Sant Pere. Jo llavors ja tenia clar que volia estudiar química i algú em va dir que ell era químic, que anava a començar la seva Tesi Doctoral i que era professor de l'IQS. A partir d'aquest moment vaig començar a mirar-lo amb admiració i un cert respecte.
Com a químic, ha estat un gran investigador i un extraordinari professor, al que els seus alumnes l'anomenàvem "l'humà". El seu mestratge i, sobretot, de com ajudava als alumnes a ser crítics i a reflexionar sobre les coses, crec que és el seu llegat més preuat.
Com a pastor, el dissabte es va poder veure l'estima i el reconeixement de tota una Comunitat que es va bolcar en l'acte, amb un Monestir ple a vessar. Una cerimònia on en Lluís va poder evocar la seva experiència sacerdotal, els seus motius vocacionals i fer un breu repàs a la seva vivència a Sant Cugat.
I els que hem tingut el goig de poder organitzar aquesta celebració i la festa posterior al Claustre, ens en sentim plenament satisfets. Ens ha permès retrobar-nos amb algunes persones amb qui feia molt temps que no ens vèiem i ha estat fantàstic; sobretot quan veus que al final tot ha anat molt bé i tothom va marxar content.
Inclús en Lluís, que no se sent especialment còmode quan li toca ser el protagonista, creiem que va ser feliç. I la veritat, veure'l emocionar-se, va valdre la pena.