Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Les noticies s'han encarregat de posar-nos clar el que serà prioritari i exigible en el 2012. En el camp polític no cal dir-ho. Cada intervenció dels nous ministres deixa menys dubtes a la poc desitjada realitat. En l’informatiu, l’explicació de les mesures que, sense dubte, més obligats que de bon grat, han hagut de prendre els politics, ens han permès fer-ne una adequada composició de lloc. I finalment la societat, tots nosaltres, que amb calçador i entre festa i festa hem hagut d’entomar, i mig pair, unes noticies que aquestes diades no mereixien. Però no es podia esperar altra cosa, feia temps que ho veiem que hauríem de fer forts sacrificis per redreçar la situació.
Però hi ha coses pitjors que fer sacrificis per haver-nos equivocat. Al cap i a la fi, aprenem de les nostres errades. Però hi ha coses al carrer que no acaben de lligar amb la voluntat de resoldre la majoria dels problemes que ens preocupen.
Aquests darrers dies que conviden a sortir al carrer per poder fer algunes compres i veure l'ambient festiu, he pogut observar el creixement d'una munió de bolets escalfadors a les terrasses dels bars i cafeteries dels nostres carrers. Això ha permès que la gent, aprofitant que el temps ha estat benèvol, poguessin gaudir del carrer i s'hi veies un ambient poc usual en aquestes dates.
Això ens fa semblar que no tenim massa clar el per què de tot plegat. A més de mesures econòmiques contundents, i combinat amb elles, s'han de prendre molt seriosament accions que ens portin cap a la sostenibilitat que són el camí de l’estalvi. Som una ciutat que hem presentat la nostra voluntat d’acomplir amb l'anglicisme de ser una Smart City, i ho dic així perquè he pogut veure que aquest terme sovint no és benvingut.
Resulta que ara ens dediquem a escalfar el carrer amb lo inútil, i prego que enteneu l’expressió, que avui per avui pot arribar a ser el fer-ho. No estic contra el negoci dels establiments de la restauració, que ja ho tenen prou difícil, ni dels fumadors, que ja en tenen prou de prohibicions. Però em sembla que escalfar el carrer per seure a fumar és quelcom que no es diu amb les exigències d'austeritat i d’estalvi energètic que en aquest moment se'ns demana.
Caldria que fóssim capaços d’entendre el moment en que ens trobem i procuréssim que les nostres accions no fossin moltes vegades contraries a les nostres voluntats. Si no és així, lamentablement, és que estem en un món que no cabo d'entendre.
Però hi ha coses pitjors que fer sacrificis per haver-nos equivocat. Al cap i a la fi, aprenem de les nostres errades. Però hi ha coses al carrer que no acaben de lligar amb la voluntat de resoldre la majoria dels problemes que ens preocupen.
Aquests darrers dies que conviden a sortir al carrer per poder fer algunes compres i veure l'ambient festiu, he pogut observar el creixement d'una munió de bolets escalfadors a les terrasses dels bars i cafeteries dels nostres carrers. Això ha permès que la gent, aprofitant que el temps ha estat benèvol, poguessin gaudir del carrer i s'hi veies un ambient poc usual en aquestes dates.
Això ens fa semblar que no tenim massa clar el per què de tot plegat. A més de mesures econòmiques contundents, i combinat amb elles, s'han de prendre molt seriosament accions que ens portin cap a la sostenibilitat que són el camí de l’estalvi. Som una ciutat que hem presentat la nostra voluntat d’acomplir amb l'anglicisme de ser una Smart City, i ho dic així perquè he pogut veure que aquest terme sovint no és benvingut.
Resulta que ara ens dediquem a escalfar el carrer amb lo inútil, i prego que enteneu l’expressió, que avui per avui pot arribar a ser el fer-ho. No estic contra el negoci dels establiments de la restauració, que ja ho tenen prou difícil, ni dels fumadors, que ja en tenen prou de prohibicions. Però em sembla que escalfar el carrer per seure a fumar és quelcom que no es diu amb les exigències d'austeritat i d’estalvi energètic que en aquest moment se'ns demana.
Caldria que fóssim capaços d’entendre el moment en que ens trobem i procuréssim que les nostres accions no fossin moltes vegades contraries a les nostres voluntats. Si no és així, lamentablement, és que estem en un món que no cabo d'entendre.
