Va, que això comença!

Segurament el fet que faci uns quants anys que faig de cuiner en una escola pública de Sant Cugat condiciona, sens dubte, que no sigui del tot objectiu amb l'escola en general i amb tot allò que es mou dins i al seu voltant. Però la qüestió és que està a punt de començar un nou curs per molts nens i nenes de la ciutat i crec que, si alguna cosa positiva ens han ensenyat aquests dos últims cursos tan estranys, és que l'escola i tot el que es genera al seu voltant és indispensable perquè la canalla creixi i es desenvolupi relacionant-se. El tòpic aquell que diu que "els nens volen nens" és, penso, del tot real, i l'escola és l'eina que millor ho exemplifica.

I, un any més, els tornarem a deixar, durant un grapat d'hores al dia i durant molts dies de l'any, en mans del col·lectiu de mestres i dels monitors i monitores del món del lleure. Soc, ho reconec d'entrada, dels que té una confiança cega en el paper dels i les mestres d'aquest país i en les persones que es dediquen a intentar educar durant el temps de lleure. Que hi ha alguna "poma podrida" dins d'aquests dos col·lectius? Segur, com en tants d'altres. Però si posem en una balança la feina que fan i, en moltes ocasions, les condicions en les quals ho han de fer, crec que guanya clarament la part positiva. Respecte, confiança i admiració absoluta tant per uns com pels altres. No és gens senzill fer el que fan i, molt sovint, esdevenen referents pels nostres fills i filles molt més "importants" que pares i mares.

Va, doncs, que això ja està a punt de tornar a començar. Portem-ho amb naturalitat, amb tranquil·litat i deixem que gaudeixin, i dins d'aquest "gaudir" segur que hi haurà moments durs i complicats, d'aquests nou mesos que els esperen.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.