Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Sóc estudiant d’història de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona i he estat sotmesa a unes vacances anticipades abans de Setmana Santa.
Des del dimarts 20 de març la Facultat va restar envaïda per un grup “d’estudiants” que aturant les classes volien defensar la universitat pública i manifestar-se en contra de les retallades. Van col·locar unes pancartes a les diferents portes d’entrada de la Facultat, van agafar el mobiliari de les aules (taules i cadires) per dificultar l’accés als passadissos i es van dedicar a boicotejar les possibles classes que es duien a terme. Durant el mateix dia, a l’Auditori de la Facultat, es va reunir el grup habitual de les assemblees i van proposar un referèndum el dilluns 26, tot i això una setmana docent paralitzada. Les diferents propostes que s’havien de votar en el referèndum van ser: 1-. Ocupació amb aturada de l’activitat docent fins el dia 29 (jornada Laboral), 2-. Ocupació sense aturada de l’activitat docent i sense concretar la finalització, 3-. Sense ocupació però amb accions constants de mobilització i protesta, 4-. Cap mobilització, estic a favor de les retallades. Aquestes accions culminaven el dia 29; el dia de la vaga general, malgrat que van decidir agafar un dia de pre-vaga (el 28). D’aquesta manera si aconseguiem reprendre les classes, mitjançant aquest “referèndum”, només es reprendrien dos dies, el 26 i 27 (tenint en compte que la docència de la Facultat de Lletres va de dilluns a dijous).
Vist tot això i essent el país que té un nivell educatiu bastant baix, no puc entendre com ens dediquem a paralitzar un dels motors més importants pel futur del país. Estem vivint moments difícils econòmicament però fent aquest rebombori no aconseguiran res, ells tenen dret a manifestar-se però a l’hora molts tenim el dret de no adherir-nos al moviment i a realitzar la nostra activitat docent. Ells mateixos ja es van definir com a revolucionaris i antidemocràtics, doncs això ja ho diu tot. Perquè ells vulguin perdre el temps jo he de perdre la meva formació? Pensem-hi.
Per acabar, com anècdota podré explicar als meus fills que vaig reviure un episodi franquista on les classes van ser clandestines: vaig fer dues classes de 10 persones (generalment som uns 80) dins del despatx d’un professor contrari a tot aquest moviment.
Segueix @anna_farre l twitter.
Des del dimarts 20 de març la Facultat va restar envaïda per un grup “d’estudiants” que aturant les classes volien defensar la universitat pública i manifestar-se en contra de les retallades. Van col·locar unes pancartes a les diferents portes d’entrada de la Facultat, van agafar el mobiliari de les aules (taules i cadires) per dificultar l’accés als passadissos i es van dedicar a boicotejar les possibles classes que es duien a terme. Durant el mateix dia, a l’Auditori de la Facultat, es va reunir el grup habitual de les assemblees i van proposar un referèndum el dilluns 26, tot i això una setmana docent paralitzada. Les diferents propostes que s’havien de votar en el referèndum van ser: 1-. Ocupació amb aturada de l’activitat docent fins el dia 29 (jornada Laboral), 2-. Ocupació sense aturada de l’activitat docent i sense concretar la finalització, 3-. Sense ocupació però amb accions constants de mobilització i protesta, 4-. Cap mobilització, estic a favor de les retallades. Aquestes accions culminaven el dia 29; el dia de la vaga general, malgrat que van decidir agafar un dia de pre-vaga (el 28). D’aquesta manera si aconseguiem reprendre les classes, mitjançant aquest “referèndum”, només es reprendrien dos dies, el 26 i 27 (tenint en compte que la docència de la Facultat de Lletres va de dilluns a dijous).
Vist tot això i essent el país que té un nivell educatiu bastant baix, no puc entendre com ens dediquem a paralitzar un dels motors més importants pel futur del país. Estem vivint moments difícils econòmicament però fent aquest rebombori no aconseguiran res, ells tenen dret a manifestar-se però a l’hora molts tenim el dret de no adherir-nos al moviment i a realitzar la nostra activitat docent. Ells mateixos ja es van definir com a revolucionaris i antidemocràtics, doncs això ja ho diu tot. Perquè ells vulguin perdre el temps jo he de perdre la meva formació? Pensem-hi.
Per acabar, com anècdota podré explicar als meus fills que vaig reviure un episodi franquista on les classes van ser clandestines: vaig fer dues classes de 10 persones (generalment som uns 80) dins del despatx d’un professor contrari a tot aquest moviment.
Segueix @anna_farre l twitter.