Vaga de zel dels estudiants

Ja hi tornem a ser. Dijous vam tornar a patir els embussos de l’AP-7 i la B-30 a Bellaterra per culpa d’unes poques desenes d’estudiants que van tallar aquestes vies que tant utilitzem els santcugatencs. També va passar uns minuts amb els Ferrocarrils de la Generalitat. Encara ara em pregunto sobre la utilitat d’aquesta protesta en hora punta. No m’ho qüestiono des d’un punt de vista moralista sinó d’intel·ligència i estratègia.

Amb accions com aquesta, els protestants poden perdre el suport de molta gent que els hi aplaudeix les reivindicacions, és a dir, de bona part de la població que està d’acord amb el què però no amb el com. També em pregunto què passaria a la inversa. Ara imaginem-nos que un dia, a un d’aquests estudiants, que tan radicalment defensen els seus drets, se li impedeix arribar a temps a classe perquè, posem el cas, un transportista o un maquinista li talla el pas. Què passaria? Què diria? Se sentiria –i amb raó- insultat, amb els drets trepitjats i amb la sensació que aquest atemptat a la llibertat de moviments queda impune.

Doncs això és el que va passar dijous. A més, aquesta protesta és ja poc imaginativa. En proposo una d’absolutament contrària i que, em sembla, serviria per sensibilitzar encara més sobre la importància de la universitat pública. Perquè no fer una vaga de zel? Omplir les aules fins a la bandera. Alumnes asseguts als passadissos. Activitat ininterrompuda de nou del matí a nou del vespre. Laboratoris i biblioteques a vessar. Bars i cafeteries buides. Mestres i Professors aclaparats. I que circulin les fotos: Que als governants se’ls atravessi l’esmorzar en veure que les universitats bullen i que no suporten més retallades. La opinió pública a la butxaca i mentrestant el país pot continuar funcionant en hora punta. S’aconsegueix més tocant la fibra que una altra cosa.

Segueix @jofrellombart al twitter