Fins que valgui la pena viure!

Hasta que valga la pena vivir... Hasta que valga la pena vivir! Aquest crit arriba des de lluny, des d'un Xile decidit i alçat contra tota explotació i opressió. Arriba des de lluny i, tanmateix, sona com si fos nostre. Fins que valgui la pena viure. Fins que totes i cada una de les vides que habiten aquest món siguin dignes.

I en aquest desig de dignitat i llibertat ens són ben presents totes i cada una de les preses polítiques que dormen en presons, ostatges d'un estat salvatge que només té repressió per qui s'aixeca i lluita. Ben presents totes les preses, però especial menció a tres d'elles.

Tres dones joves que han posat el cos i han arriscat la seva llibertat per combatre les ombres d'aquest món que ens vol petites, i callades, i atemorides. Ho han fet com tantes i tants altres. Però els fem especial menció perquè no volem que desapareguin, com moltes abans que elles. Estem massa acostumades a ser invisibilitzades i així a anar perdent referents quotidians de lluita. Però les dones també prenem partit, i elles en són el millor exemple.

Estimades Paula, Xènia i Andrea, nosaltres que també hem sortit al carrer aquests dies us enviem per avançat una abraçada immensa. Sabem del cert que no cal que us enfronteu a la repressió soles. Compteu amb nosaltres, i amb tantes altres.

Fins que valgui la pena viure... i us tinguem a totes a casa. Vagi també per vosaltres el nostre compromís de seguir lluitant!