Valldoreix 1919, on s'enterra el nen?

A finals de la dècada dels anys 10 del segle XX, el cementiri de la parròquia de Sant Cebrià era ple. El rector, mossèn Josep Castellà i Casarramona (1882-1936), home de caràcter fort, va decidir destinar un nou lloc com a cementiri. Dins l'antiga finca de Can Majó, al costat del camí Ral de Rubí a Barcelona, a l'actual passeig de Rubí, es disposà una de les noves parcel·les per fer de cementiri. En aquest indret, envoltat de solars a vendre i d'algunes cases de nova construcció, s'edificà el nou cementiri, on el promotor urbanístic Tomàs Musella i Castañé (1879-1937) construí un temps més tard alguns nínxols.

Durant els primers mesos de l'any, les defuncions que va haver-hi eren de membres de famílies que disposaven de nínxols familiars al cementiri de Sant Cebrià. No va ser fins al 10 de juny que es va produir el primer enterrament al nou cementiri. El matrimoni format per Frederic Lluch i Adelaida Mas, fets els tràmits pertinents, va portar el seu fill Benet, de dotze dies, per ser enterrat a Sant Cebrià. Mossèn Castellà els va dir que no es podia enterrar allà i que tenia habilitat un altre lloc per donar sepultura al Benet.

El pare i alguns veïns que acompanyaven la família protestaren per aquest fet i exigiren que el nen fos enterrat a Sant Cebrià. Mossèn Castellà, davant les protestes, respongué cridant i enfurismat, i digué que ell era l'amo del cementiri i que o s'enterrava on ell deia o que marxessin d'allà. La família Lluch Mas no tingué més remei que claudicar i obeir mossèn Castellà, i cediren perquè el seu petit fos enterrat a la nova necròpoli.

De seguida es va veure que el nou cementiri no era el lloc més adequat. Per una banda, els promotors urbanístics començaren a tenir problemes per vendre les parcel·les properes al cementiri. Per l'altra, es va plantejar la possibilitat que els enterraments al nou cementiri poguessin generar un problema de salut amb els pous d'extracció d'aigua propers.

El periòdic El Diluvio, dirigit per Jaume Claramunt i Mesa (1867-1949), un diari barceloní de caràcter republicà, federal i anticlerical, i escrit en castellà, es va fer ressò dels fets. En l'edició del dia 14 de juny de 1919 explicava la baralla entre mossèn Castellà i la família Lluch, així com advertia dels importants problemes de salut que es podrien generar.

Les autoritats santcugatenques, forçades per la pressió dels promotors i els probables problemes de salut, van obligar a l'exhumació del cadàver i al seu trasllat al cementiri parroquial.