Si mirem al nostre entorn més proper (a casa, a la feina) veurem com de complicat és, a vegades, posar-se d’acord amb els altres. Sovint estem convençuts que tenim raó i que el nostre punt de vista és el millor. Ens costa molt acceptar que potser, i només potser, el nostre punt de vista no és l’únic acceptable i que el de la resta de persones que hi ha en la discussió pot ser tan bo com el nostre. Imaginem-nos, doncs, com de complicat ha de ser acceptar que no només els arguments dels altres són acceptables sinó que poden ser millors que els nostres, o que generen més consens.
Això ve al cas a causa de les múltiples coalicions que hi ha en l’àmbit polític i que se’ns presenten com a opció per ser votades en les properes eleccions municipals. N’hi ha que vénen de lluny. CiU ja rep el nom de federació des del 2001, però es presenta amb aquesta marca des del 78. ICV-EUiA van en coalició a les eleccions al Parlament i altres llocs des del 2003. Aquestes opcions polítiques, i d’altres, busquen aliances als comicis locals que en altres àmbits serien impensables. La política als pobles i ciutats fa que certs punts de vista no siguin tan rellevants i s’assoleixin acords que en d’altres àmbits no serien tan factibles.
El fet d’ajuntar-se es veu com una bona opció, ja que comporta superar diferències entre opcions polítiques per tal d’assolir unes fites comunes. La pregunta que ens hem de fer com a ciutadans és: què porta a alguns partits a fer coalicions? Uns poden fer-ho per tal de mantenir-se al poder o per tal d’aconseguir-lo. No vull entrar en la legitimitat d’aquesta opció però sí advertir que si això és així, una vegada assolit l’objectiu, les desavinences afloraran i es convertiran en un impediment per a la bona acció de govern.
Una altra opció és la ferma convicció que un no té la veritat absoluta i que diversos projectes polítics poden confluir en una sola opció per tal de donar una visió mes polièdrica a l’acció de govern, entenent que la ciutadania és plural i que diverses aproximacions ens faran trobar la millor solució per als problemes plantejats per les persones. Si jo hagués de triar-ne una, queda clar que triaria la segona. De fet, fa molts anys que vaig aprendre que els egos i els personalismes els havia de deixar a casa i que el més important era el bé comú i el fet d’entendre els punts de vista de la persona que tenim al davant.
A Valldoreix, Procés Constituent, Moviment d’Esquerres, Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Republicana, tots ells de la mà de les Veïns i Veïnes Progressistes de Valldoreix, ho hem aconseguit. Ens hem ajuntat sense tancar la porta a la possibilitat que encara s’hi incorpori algú més per complementar aquest projecte. Una iniciativa amb la mirada sincera i oberta a la ciutadania que busca fer del govern de l’EMD el de totes les persones de la vila.
Entenem que una població com la nostra es mereix un govern més proper, més transparent i més participatiu. Durant els propers mesos ens farem un fart de sentir aquestes paraules per part de l’actual govern, però la gent ja fa temps que sap separar el gra de la palla. Proximitat és entendre les necessitats de la ciutadania i actuar amb ella, no amb actitud paternalista. La transparència va més enllà d’una web, consisteix a no enganyar ni amagar dades, ni a l’oposició política ni a la ciutadania. I participació no és crear òrgans i fer veure que els escoltes, es tracta de donar les eines a les persones per tal que prenguin decisions que afectaran tota la vila.