Juanjo Cortés - Historiador valldoreixenc
Històricament l’actual Valldoreix és hereu del desaparegut municipi de Canals i d’una bona part del terme parroquial de Sant Cebrià. Per ser una autonomia, Valldoreix va renunciar l’any 1959 a la majoria del seu terme històric.
Des del 1848 va començar la lluita per recuperar l’autonomia local, especialment amb les accions dutes a terme durant la 2a República. Una història diferenciada de la de Sant Cugat. Una societat vertebrada amb un teixit associatiu propi des del 1914, la voluntat de ser poble dels seus vilatans, el sentiment de pertinença valldoreixenc, o la voluntat de decidir la gestió pròpia fan que, per a molts, el model EMD quedi petit.
Té sentit que existeixi una EMD amb més de 8.000 habitants? Té sentit que Valldoreix sigui una EMD quan el 75% dels municipis de Catalunya són més petits? Abans, però, cal aprofundir en estudis econòmics, valorant quins serien els ingressos i el cost dels serveis d’un Valldoreix independent i canviar el marc legislatiu que no ens deixa ser un municipi.
Sergi Sánchez - Veí de Valldoreix
Com a valldoreixenc de naixament, em considero de Valldoreix. És el meu poble i, quan em pregunten, sovint no esmento que sóc de Sant Cugat. És el meu sentiment. Un sentiment que he pogut mantenir des de petit, tot i formar part d’un altre municipi.
En cap moment se m’ha posat en dubte ni he tingut la sensació que se’ns mirés malament des de Sant Cugat. Valldoreix és un poble, la gent que en som de tota la vida ens coneixem entre nosaltres, coincidíem a les places i botigues i, de petits, jugàvem al carrer plegats. Però dit tot això, el que cal saber és si com a municipi independent aniríem millor. No ho tinc clar.
Malgrat algunes deficiències com pot ser la neteja de carrers, l’estat actual de Valldoreix m’agrada. I encara més quan el comparo amb altres barris com la Floresta o les Planes; on el nivell d’urbanització i els equipaments estan per sota dels valldoreixencs. Crec que ens ha anat bé amb el model actual i malgrat que no ens agradin algunes polítiques de l’Ajuntament de Sant Cugat, com el tema de l’aparcament de l’estació, aquestes es poden negociar i millorar sense la necessitat de ser independents.