Vendre al carrer

Les activitats d'oci i cultura a l’aire lliure omplen la nostra vil·la. S’hi veuen mercats de tots tipus que, més o menys encertats, es despleguen a les places durant els caps de setmana.

Hi passegem, badem i quan alguna cosa sembla que ens crida l’atenció, si el preu ens sembla bo, la comprem. Però, siguem honestos, moltes vegades pensem que vendre al carrer és equivalent a oportunitat i ganga. I ens equivoquem.

Hi ha certa tendència (per sort cada cop menys) a qüestionar el resultat d’un procés artístic. Sense prou judici de valors, no som conscients de l’esforç, el procés creatiu pel qual passa l’artista o simplement la seva visió particular del món que plasma a través de la seva obra. Si no mirem amb ulls curiosos per voler entendre la seva visió del món a través de l’art, és que no entenem res.

Molts artistes surten al carrer per mostrar la seva obra, per obrir la seva creativitat al món. A la recerca de l'acceptació, però sobretot del feedback de la seva obra amb el públic: "L'art és una forma de vida, una manera de ser i una forma de percebre el món". (Slowsky, 1979).

A l’art al carrer, el tracte directe que s’estableix entre creador-client genera relacions basades en l’empatia, l’admiració, la fascinació... sentiments, per part del client, que d’altra manera no hi hauria oportunitat de donar-se. Això també ajuda que l’objecte artístic, sigui quin sigui, de la mateixa manera que una foto a Instagram, ens apropi a escenaris i formes de viure la realitat que ens agradaria reproduir a les nostres vides. Perquè, certament, ens movem per afinitats. Per identificació amb allò que creiem que ens farà feliços.

L'art fa bellesa i la bellesa la tenim a tocar de dits sense adonar-nos-en.

Potser hauríem de començar a entrenar-nos per aprendre a mirar amb uns altres ulls...