Vestir

El bon temps i la calor acostumen a venir acompanyades, als centres educatius, de llargues i inacabables discussions amb els adolescents. No perquè el tímid ventilador no fa res respecte a la temperatura de l'aula, sinó per la indumentària, de cap a peus llueixen. La frase aquella de: això és una escola, no la platja és l'estrella del final de curs.

Ja fan bé els adolescents en empènyer per trencar les normes, sobrepassar els límits i reafirmar la identitat en construcció, marcar estil propi, tendència i fer allò que com adult és "impensable" pel món adult; de fet això és ser adolescent! I que ric i pròsper és per ells fer-ho, poder-ho debatre, adonar-se de l'error, empatitzar i entendre quelcom que no té res a veure amb un mateix.

El paper del professorat, alguns cops, pot ser percebut com a censurador; i, la veritat, no és gens agradable, ja que, acabem coartant llibertats. Vam ser joves, també, nosaltres i entenem a la perfecció la pulsió transgressora, trencar amb l'establert i fer allò que crèiem que ens defineix la identitat. Però, molts cops a les escoles hi ha normes i protocols sobre la indumentària i, aquests, acostumen a ser conservadors i antimoda, cosa que comporta un xoc temporal. Però la nostra feina va molt més enllà d'ensenyar matemàtiques, història o física. També implica transmetre que és tan important saber com saber estar; sense que oblidin que s'ha de reafirmar i mai, malgrat les normes, han de deixar de ser qui són; i, que les normes de "vestimenta" se les poden adaptar a un mateix; que no tot és negre o blanc que hi ha un ampli matís de gris. Però, també en això, feta la llei, feta la trampa ni que sigui per encaixar en els límits potser absurds del món adult.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.