La vida en rosa

Aquest no és un article de color rosa. El rosa fúcsia, el rosa xiclet, el rosa tutú. I podríem seguir anomenant els molts matisos de rosa. És pura tendència aquesta tardor 2019. Quan jo era petita, només les nenes princeses anaven del color cursi. Elles i el moviment Punk! Ara, les dones s'empoderen orgulloses amb el seu vestuari. La tardor s'ha tornat rosa perquè octubre és el mes del Càncer de Mama. Dissabte 19 d'octubre Dia Mundial del Càncer de Mama farem tots junts una caminada per Sant Cugat vestits de rosa. No hi ha excusa per no venir uniformat. Els aparadors del nostre comerç local tenen totes les talles i estils. Les amigues aniran plegades cap al Monestir d'on surt la marxa i parlaran d'aquella amiga en comú a qui volen ajudar.

La mare li explicarà a l'adolescent que abans els pits eren un tabú i la noia li dirà que ara s'autoexploren. I que serà investigadora! La dona malalta caminarà acompanyada i sentirà que no està sola. I a poc a poc aquesta caminada es convertirà en un antic safareig d'on deriva la paraula xafardejar que és el que diuen que fem les dones quan estem juntes. Doncs no! No fem això. Quan les dones ens unim i parlem, ens ajudem molt! Cap al final vindran els enamorats. Pels joves abraçats tot és rosa! El to, un rosa pastel empallegós! Pel matrimoni que va de la mà, una coloració més sòbria. A l'home, com a tots ells, li ha estat més difícil trobar una peça al rober masculí. Pels homes atrevits i transgressors ha estat senzill enfundar-se els a. Però d'aquests n'hi ha pocs. Com pocs són també els homes que pateixen la malaltia, al voltant de l'1%, i que són els Invisibles. Durant anys hem cregut que el rosa no era cosa d'homes, però la societat i la moda s'han proposat enderrocar un dels falsos dogmes de la masculinitat. Els homes tenen càncer de mama i també s'han d'autoexplorar. És impossible ser invisible vestint de rosa.