Vincles amb Sant Cugat

Els meus avis materns van sortir d'Almeria i van arribar a Sant Cugat als anys 1930; van formar part d'aquella primera generació d'immigrants que arribaven a Catalunya com a obrers a les vies ferroviàries. La meva mare ja va néixer aquí, concretament al C/Montserrat. El meu tiet, que llavors tenia uns 15 anys, treballava de cadi al Club Golf Sant Cugat. Una de les meves tietes m'explicava que durant la guerra havia vist fileres de cossos morts a l'esplanada que hi ha a l'entrada al poble des de Cerdanyola, i les famílies anaven a reconèixer als seus joves morts. El meu pare, de Sabadell, que pilotava avioneta, feia vols rasos quan passava per sobre la casa de la meva mare i ella el saludava des del terrat. El Sant Cugat d'aquells anys poc te a veure amb el d'ara.

Ni he nascut ni he viscut mai a Sant Cugat, però em sento hereva d'aquest poble, d'aquesta gent. És part de la història familiar, i cada vegada que hi vinc, que és sovint, m'encanto pels seus carrers, pel mercat i pel Monestir, on es van casar uns tiets meus.

He tingut la gran sort que el destí m'ha tornat a connectar amb Sant Cugat; ha estat a través d'ADEVallès, on he conegut i compartit un munt d'experiències amb dones santcugatenques; dones lluminoses com la rosassa del Monestir, dones feministes, apoderades, entusiastes, cultes, decidides. Des de fa un any tinc l'honor i el goig de ser la vicepresidenta d'aquesta comunitat d'empresàries i professionals vallesanes, que tant m'aporta en l'àmbit personal i professional. Amb ADEVallès he après que les dones tenim una manera diferent d'encaminar els negocis i les professions, amb una mirada més femenina i feminista, valorant les col·laboracions, les persones.

Sempre em sentiré lligada a aquest poble, per història familiar, perquè hi viuen i hi treballen persones que m'estimo, perquè em fa sentir bé, perquè ofereix moltes oportunitats de negoci, perquè té una energia femenina, perquè té una màgia i espiritualitat molt marcada.