La violència masclista confinada

Ara fa uns dies, davant del consistori, Sant Cugat va fer un minut de silenci en record de dues víctimes mortals recents de violència masclista a Catalunya. És una xacra, aquesta, que hem aconseguit apaivagar, però que serà molt difícil de reduir a la mínima expressió, perquè la idea masculina que la dona és una assistenta de les necessitats de l'home està ancestralment arrelada. 

Només cal mirar el munt de dites populars que ho remarquen. Aquí en tenim quatre: "El gos és més intel·ligent que la dona, no borda a l'amo", "la dona que rep una pallissa serà més bona esposa", "Les nous, el peix i la dona, perquè siguin bons necessiten cops", "La dona, com el gong, cal colpejar-la de tant en tant".

Són frases fetes que avui dia no sovintegen en públic perquè fa lleig, però això no vol dir que l'esperit de la lletra no estigui interioritzat. Només cal observar el somriure indulgent amb què molts homes no violents reaccionen en sentir-les. Doncs bé, les frases o els acudits classistes, racistes o masclistes no fan gens de gràcia. 

Per si no n'hi hagués prou, el confinament ha posat en relleu la realitat que s'amaga darrere la porta de moltes cases. Em refereixo al 67% més de trucades que ha rebut la línia d'atenció per violència masclista al Vallès Occidental. Mentre la mitjana era l'any passat de 2,2 trucades per dia, durant el confinament ha estat de 4,8. Més del doble! L'obligació d'estar tot el dia sota el domini del maltractador, afegida a la impossibilitat de fugir, ha estat una autèntica ratera per a moltes dones i infants. 

Llarg és el camí que encara ens queda per recórrer. Tan fàcil que seria, si entenguéssim que la base de tot és el respecte.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.