Les bessones hi insistien un cop i un altre. A nosaltres no ens agradava massa la idea perquè els castells, a la televisió, cauen molt. I, des del nostre desconeixement, les imaginàvem pujant-hi al capdamunt des del primer dia.
Amb poca curiositat i menys convicció vam portar-les a algun assaig d'escola de divendres. I allà ens vam tranquil·litzar; no es tractava de pujar amunt de manera temerària i es podia intuir que si acabaven pujant algun dia, seria després d'un període de formació i molt d'assaig amb un equip de canalla treballador i meticulós.
Per a nosaltres era com portar-les a un extraescolar; per això seria divertit tenir la foto del moment en el qual algú de la tècnica, faixa en mà, va proposar d'enfaixar-nos i participar en l'assaig. Va ser la nostra fi com a observadors i el principi nostra de ser una família castellera. Una activitat en què podíem participar i ens hi sentíem còmodes tots cinc.
Arribar a una colla castellera després dels 35 ens ha permès participar en els castells, als assaigs i a les places, gaudir dels castells descarregats i patir amb els pocs que han quedat carregats. Hem pogut col·laborar en diferents activitats i amb diferents rols (com a famílies de canalla, a l'equip de salut, a l'equip de pinyes, l'equip de tronc o portant els pilars). Vam entrar amb uns amics i n'hem fet molts més, hem gaudit d'una activitat espectacular que ens ha aportat molt i que animem a provar a qualsevol edat.
Com no podia ser d'una altra manera, els castells en general i els Gausacs en particular també tenim les nostres pegues... però aquestes, les deixarem per a la pròxima ocasió.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.