Voteu el que vulgueu, però voteu!

De fet, fem-ho pensant en la repercussió que tindria no votar.

Demà és un dia important per als catalans i catalanes. Un dia en què ens hi juguem molt, un acte que hem de fer per nosaltres, pels nostres avis i àvies, pels nostres pares, pels nostres fills (els que en tinguin!). En definitiva: per tothom.

Jo, per exemple, ho faré per mi. Perquè crec que no podem deixar passar l’oportunitat de decidir sobre el nostre futur. Sigui quin sigui l’endemà que volem, ho hem de decidir nosaltres. No s’hi val queixar-se dels resultats sense haver votat. Joves! La política també és cosa nostra, res de quedar-se a casa, queixar-se i dir que això no va amb nosaltres.

I també ho faré pel meu avi. Perquè no va deixar passar unes eleccions sense votar i lluitar, i perquè aquest sí que seria per ell el vot de la seva vida. El meu avi va néixer a Barcelona l’any 1920: treballador, català, republicà i pujolista...

Crec que no cal dir res més, no?