Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Això de l’oci nocturn sembla ser que és un tema difícil de resoldre. Sense anar més lluny, fa uns dies i en plena matinada, uns centenars d’estrangers van armar un sidral de categoria a Lloret de Mar, hi van haver bufetades entre turistes, i entre aquests i la policia.
A Sant Cugat la cosa no està tan complicada. Aquí sempre hem sigut més civilitzats. Però també és un problema fins ara no resolt. Abans de seguir, un aclariment: no estic segur d’estar preparat per entendre la qüestió, ja que els meus paràmetres d’oci molt em temo que han quedat ancorats des de fa molt temps i, per altra part, al no tenir fills, no he pogut seguir les peripècies dels joves en aquest afer, ja que sembla que es tracta sobretot d’un tema de joves.
Després de tres anys d’acordar-ho, l’equip de govern anuncia la constitució d’una taula amb veïns, entitats, locals d’oci i restauradors per reorganitzar l’oferta nocturna. Es vol tenir un Pacte de Nit a Sant Cugat abans de Nadal. No dubto de la bona intenció de la iniciativa, però no tinc gens clar que pugui arribar a bon fi. El tema em sembla molt envitricollat. Em sembla que per part d’uns i altres s’estan dient coses bastant diferents.
Partint de la base que la premissa de sortida sembla no discutible, és a dir, que oci nocturn s’identifica amb ball, música i alcohol, m’ha semblat que els problemes són dos: la manca de discoteques (se’n critica les característiques i la manca de grandària) i de bars musicals, amb el ben entès que sembla que una ordenança n’impedeix fer-ne de nous; i fer compatibles els interessos nocturns dels veïns amb els dels clients i propietaris de les terrasses dels bars. Una darrera pega: la manca de locals al centre.
A partir d’aquí les opinions són per a tots els gustos. Els joves es decanten per fer discoteques més bones i més grans, però algun partit ha dit que ens hem d’allunyar de l’oci macrodiscoteca. Des de l’equip de govern s’explica que s’ha potenciat el centre d’oci tipus bar i terrassa propi de la cultura mediterrània, però no concreta com es compaginarà això amb els veïns que volen dormir. L’esquerra denuncia que els joves han de marxar a fora per divertir-se i condemna l’oci concebut com un mercat i no com un dret, i reivindica un oci participatiu, popular i no consumista. Però, a la vegada, no concreta l’alternativa. Allargar la vida nocturna dels bars i posar en marxa la sala de concerts de can Solà, no sembla que hagi de liquidar el tema.
En això, com en altres coses, em sembla que no tenim solució si no mirem cap a Barcelona. Barcelona és imbatible pel que fa a oportunitats d’oci, que no acaben als bars i les discoteques. Em sembla que una bona part de l’alternativa passaria per millorar la comunicació nocturna dels caps de setmana amb la ciutat veïna, que vol dir ampliar els horaris del FGC de divendres i dissabte nit i obrir la possibilitat d’un bitllet zona 1 per aquestes dues nits. Més trens i més barats poden facilitar l’anada dels joves (i dels grans) a Barcelona.
I no passa res perquè no tots es quedin a Sant Cugat.
A Sant Cugat la cosa no està tan complicada. Aquí sempre hem sigut més civilitzats. Però també és un problema fins ara no resolt. Abans de seguir, un aclariment: no estic segur d’estar preparat per entendre la qüestió, ja que els meus paràmetres d’oci molt em temo que han quedat ancorats des de fa molt temps i, per altra part, al no tenir fills, no he pogut seguir les peripècies dels joves en aquest afer, ja que sembla que es tracta sobretot d’un tema de joves.
Després de tres anys d’acordar-ho, l’equip de govern anuncia la constitució d’una taula amb veïns, entitats, locals d’oci i restauradors per reorganitzar l’oferta nocturna. Es vol tenir un Pacte de Nit a Sant Cugat abans de Nadal. No dubto de la bona intenció de la iniciativa, però no tinc gens clar que pugui arribar a bon fi. El tema em sembla molt envitricollat. Em sembla que per part d’uns i altres s’estan dient coses bastant diferents.
Partint de la base que la premissa de sortida sembla no discutible, és a dir, que oci nocturn s’identifica amb ball, música i alcohol, m’ha semblat que els problemes són dos: la manca de discoteques (se’n critica les característiques i la manca de grandària) i de bars musicals, amb el ben entès que sembla que una ordenança n’impedeix fer-ne de nous; i fer compatibles els interessos nocturns dels veïns amb els dels clients i propietaris de les terrasses dels bars. Una darrera pega: la manca de locals al centre.
A partir d’aquí les opinions són per a tots els gustos. Els joves es decanten per fer discoteques més bones i més grans, però algun partit ha dit que ens hem d’allunyar de l’oci macrodiscoteca. Des de l’equip de govern s’explica que s’ha potenciat el centre d’oci tipus bar i terrassa propi de la cultura mediterrània, però no concreta com es compaginarà això amb els veïns que volen dormir. L’esquerra denuncia que els joves han de marxar a fora per divertir-se i condemna l’oci concebut com un mercat i no com un dret, i reivindica un oci participatiu, popular i no consumista. Però, a la vegada, no concreta l’alternativa. Allargar la vida nocturna dels bars i posar en marxa la sala de concerts de can Solà, no sembla que hagi de liquidar el tema.
En això, com en altres coses, em sembla que no tenim solució si no mirem cap a Barcelona. Barcelona és imbatible pel que fa a oportunitats d’oci, que no acaben als bars i les discoteques. Em sembla que una bona part de l’alternativa passaria per millorar la comunicació nocturna dels caps de setmana amb la ciutat veïna, que vol dir ampliar els horaris del FGC de divendres i dissabte nit i obrir la possibilitat d’un bitllet zona 1 per aquestes dues nits. Més trens i més barats poden facilitar l’anada dels joves (i dels grans) a Barcelona.
I no passa res perquè no tots es quedin a Sant Cugat.