És molt lloable la tasca que porta a terme l’entitat Wise People a Sant Cugat. Aquesta entitat, ubicada a l’edifici de l’antic Ajuntament, ajuda les persones en atur que, per raons diverses, creuen haver tocat fons i viuen la seva situació com un atzucac. El món laboral ha experimentat canvis estructurals molt forts en els darrers anys, no hi ha dubte, però encara bo si només fos això. El problema és que alguns d’aquests canvis són despietats des d’un punt de vista humà.
Hom dirà que el món laboral també era despietat abans, quan es treballava gairebé en règim d’esclavatge o d’explotació, quan les jornades eren molt més llargues, les vacances molt més curtes i els drets mínims. I és cert. Ha costat sang, suor i llàgrimes capgirar tot allò. Però no vivim en el passat, vivim en el present, i en el present hi ha gent desesperada, gent que a només 45 anys, com diu el senyor Joan Bigorra, president de Wise People Sant Cugat, se sent rebutjada per ser massa gran. Sí, massa gran. A 45 anys! Això, dit el 2019, sembla un acudit, perquè justament la vida s’ha allargat moltíssim i la gent seixantina és avui ben jove encara. Tanmateix, hi ha molts empresaris que volen gent jove, com més jove millor, perquè pensen que és molt més dòcil a l’hora de reivindicar els seus drets. Pensen que els molt joves tenen el recurs dels pares, mentre que els més grans són més refractaris a la manipulació.
Em van agradar molt aquestes paraules del senyor Bigorra: “Si la persona vol, ens hi abocarem amb les hores que calgui”. El suport moral d’algú que t’ajuda desinteressadament a sortir del pou i reorientar la teva vida té un valor immens. La meva felicitació.