Per què cal saber el perquè de les coses? Potser perquè tot sigui més fàcil!

D’una banda, “perquè” és un substantiu que equival a “motiu”, per això admet que l’acompanyi l’article masculí (determinat o indeterminat): Desconec el perquè dels seus rampells infantils. De l’altra, actua de conjunció per expressar causa (com “ja que”): Sortirem d’hora perquè ens fa por trobar caravana.

Però també es pot tractar d’una conjunció que indiqui finalitat, equivalent a “per tal que”: T’ho dic perquè li ho facis saber. Potser aquest darrer ús ens costa més de percebre i, erròniament, l’hauríem escrit separat.

De fet, quan escrivim “per què” separat estem fent servir la preposició “per” i el pronom interrogatiu “què”. Aquest ús és fàcil d’advertir, ja que apareix en preguntes i es pot substituir per “per quin motiu”, com ara en interrogacions que demanin explicacions: I això per què, papa? Atenció amb frases com No em va demanar per què havia triat aquell restaurant, ja que encara que no semblin interrogacions, sí que ho són, però indirectes; la pista per identificar aquests casos és que podem reemplaçar el “per què” per “per quin motiu”.

Fet i fet, potser encara no entenem per què ha de ser tan complicat això del “perquè”, oi?