“S’hauria de canviar la llei perquè no desapareguin els jutjats de pau”

Nascuda el 1952 a Sant Cugat, aquesta advocada va ser nomenada en el darrer ple jutgessa de pau de la ciutat, en substitució de Josep Mayol, en el càrrec els últims 18 anys. Màster en criminologia, Osa ha estat durant quatre anys la jutgessa de pau substituta. Ara s’encarrega de les tres línies del jutjat: el registre civil, el procediment civil, dotat amb les conciliacions i el procediment penal, que aglutina injúries, calúmnies, amenaces i deslluïment del mobiliari públic.

Anna Maria Osa substitueix a Josep Mayol. FOTO: Artur Ribera Anna Maria Osa substitueix a Josep Mayol. FOTO: Artur Ribera
Osa és la jutgessa de Pau més gran de tot Catalunya, en estar al capdavant de l’únic estament judicial d’una ciutat que ja supera els 85.000 habitants. Durant les seves conciliacions Osa no utilitza toga. Aquest poder judicial, el més proper i format per nou persones, tramita cada any més de 7.000 exhorts, fins a 200 conciliacions i al voltant dels 100 procediments penals, a més de l’activitat que genera el registre civil, i 400 casaments.

Vostè és la nova jutgessa de pau. Quins objectius es fixa per a la seva magistratura?
Espero que ens deixin continuar sent un jutjat de pau amb totes les competències que tenim. Estem preocupats per les notícies que ens arriben, que diuen que el registre civil passaria a ser competència dels notaris i els registradors, aquesta no és una bona decisió. A més, crec que hem d’aprendre de la figura de la conciliació, de fet quan celebro un judici de faltes convido les parts a arribar a un pacte que eviti la sentència.

Farà un esforç per apropar-se a la ciutadania?
Convido a tothom a apropar-s’hi, a plantejar els temes en un jutjat de pau i que eviti mals pitjors en el tema penal. Un assumpte portat a un jutjat de pau pot determinar unes responsabilitats i límits que eviti coses més greus. La ciutadania ha de conèixer que hi ha un jutjat de pau, amb unes competències i amb un equip amb molts anys d’experiència, que està al costat de la justícia per una banda i al costat de Sant Cugat, per l’altra.

A Sant Cugat, creu que li falta un jutjat de primera instància i instrucció?
Els jutjats de primera instància, tal com estan dissenyats, no treuen la feina. Els procediments no estan adaptats. Rubí ha crescut de 6 a 8 sales i continua encara col·lapsat. S’ha de tornar a recuperar els jutjats de districte i s’hauria de canviar la llei de planta perquè no desapareguin els jutjats de pau, que tenen unes competències clares.

I si fossin compatibles el de pau i primera instància, hi estaria d’acord?
Seria ideal, perquè els petits problemes els dirimís un jutge de pau, escollit per la ciutat i desvinculat dels jutges. El jutge de pau és una figura molt enriquidora.

Està prou valorada la seva figura judicial?
No, per això convidaria tant professionals com ciutadans que quan tinguin un plet comencin per la conciliació. Així, i si és possible apropar parts, des que passa el fet fins que surt la sentència no passen més de sis mesos.

El seu antecessor hi ha estat 18 anys, li agradaria estar-hi tant de temps?
M’agradaria que la institució estigués aquests anys i molts més, però m’agradaria donar el relleu abans.

Allargarà més enllà de quatre anys la seva legislatura jurídica?
Dependrà de com estigui en aquell moment el jutjat de pau, si se li van traient competències i arriba un moment que només és un lloc de tràmits, citacions i notificacions, no em sentiria enriquida, però si és per impartir justícia, sí.

Fan falta més dones en càrrecs de rellevància?
En aquest món sempre hi ha d’haver el competent, el capacitat i el que pot fer-ho. La disponibilitat que tinc ara, fa deu anys no l’hauria tingut. El que sí que crec és que el que ha d’haver-hi és repartiment de tasques a la vida perquè una dona pugui accedir a qualsevol càrrec. No crec que hi hagi d’haver límits, fa alguns anys no se’ns posava per la nostra vàlua, que la teníem, sinó perquè quedava molt bé. Vull que em triïn pels meus mèrits i això no hauria de ser notícia.

Però encara ho és...
Sí, però és que no exercim el nostre poder com a dones. Jo com a consumidora i ciutadana puc exercir els meus drets en relació amb els meus valors i si una organització no fa prou bé les coses puc actuar d’una manera o altra. La paritat ha de ser competent i no una relació d’uns sobre els altres.

Quin desig ha demanat als Reis d’Orient?
Els hi demanaria que funcioni la cadira elevadora. Fa molt temps que no funciona i això comporta que s’hagin de celebrar bodes al despatx de la secretaria, que és a la planta baixa. L’actual sala de bodes és molt noble i em sap molt greu no poder tenir aquesta eina i oferir a les persones amb problemes de mobilitat que puguin pujar.

A veure si l’hi concedeixen.

 
Comentaris

Destaquem