La narradora Nàdia Ghulam ha compartit amb nosaltres l’experiència personal d’una difícil supervivència en un país en guerra. Va néixer a Kabul (Afganistan) el 1985.
Greument ferida per una bomba quan tenia 8 anys, pateix les conseqüències d’una guerra civil, la fam i el règim talibà, que no permet que les dones treballin fora de casa. Davant la situació (el germà gran ha mort, el pare està malalt, la mare té dues nenes més), la Nàdia, amb 11 anys, decideix que ha de portar un sou a casa, i tira endavant gràcies al seu enginy i coratge, fent-se passar per un noi durant 10 anys per poder alimentar la família.
A través d’una ONG, el 2006 arriba a Catalunya, la seva nova llar, on rep tractaments mèdics per les greus cremades. I per fi pot fer el que sempre desitjà: estudiar i formar-se per ajudar el seu país, la seva família i viure en llibertat.
El 2010 el seu llibre El secret del meu turbant rep el premi Prudenci Bertrana. El secret que el seu turbant amagava, la noia que hi havia sota l’aparença masculina, és el que ara ens ha descobert de viva veu.