És una col·lecció de milers de fragments de més de 800 manuscrits descoberts el 1947 per un beduí a prop de Qumran en una cova, després ens van trobar fins a onze. Escrits en paleohebreu, hebreu, arameu i grec probablement per autors de la branca hebraica dels essenis que vivien en un monestir proper.
Aquests seguien un judaisme propi basat en l’arribada de dos messies, un polític i un altre de religiós. Escrigueren els manuals de la seva regla religiosa i obres de caràcter messiànic i d’altres que aborden la moral o arguments teològics diversos. Els quals van decidir amagar en coves per salvar-los de la destrucció dels invasors romans.
El més important de la troballa és la seva antiguitat, que permet estudiar importants fonts teològiques i organitzatives del cristianisme. Són els texts més antics de què es disposa en hebreu de l’Antic Testament bíblic.