La desamortització de Mendizabal (1835)

Amb el pretext que la caritat salva l’ànima, l’església catòlica va acumular gran quantitat de béns immobles arreu d’Europa. La major part dels països s’han vist obligats, en un moment o altre, a procedir a una desamortització d’una part significativa d’aquests béns. Anglaterra i Alemanya ja en el segle XVI; França en el XVIII. La primera desamortització espanyola data del segle XVIII i tenia el permís papal. Tot i això, la més famosa és la de Mendizábal, de 1835, en plena revolució liberal, moment en què se suprimiren la major part de convents i monestirs. Els seus béns immobles passaren a mans de l’Estat (“bienes nacionales”) alguns dels quals sortiren a subhasta pública i altres foren cedits a corporacions amb el compromís de conservar-los. Aquest darrer és el cas de Sant Cugat, que va obtenir el conjunt del monestir per mitjà de dues escriptures públiques, una de 1844 i l’altra de 1847. El traspàs va ser el d’uns edificis que estaven en molt mal estat i la gestió posterior és la història de la lluita per conservar-los.

Domènec Miquel

La desamortització de Mendizábal (1835)