La preservació del patrimoni cultural català. Una història d’èxits i fracassos

Resum de la conferència d’Àngels Solé i Gili, directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya:

La humanitat, sempre ha volgut preservar el que li és especialment valuós. Però aquesta tendència ha evolucionat durant segles en funció dels valors religiosos, estètics, polítics, o fins i tot econòmics de cada època. 

Des de l’antiguitat s’ha fet seguint criteris subjectius i no serà fins a la segona meitat de segle XIX que es començaran a introduir criteris més objectius i tècniques científiques. 

La Carta de Restauració d’Atenes de l’any 1931, esdevindrà un referent en l’àmbit internacional. 

Les guerres civils i mundials han estat una de les causes principals de destrucció del patrimoni. 

A Catalunya la Guerra del Francès i la Guerra Civil, malgrat els esforços del Govern de la Generalitat republicana es va arribar a destruir el noranta per cert del patrimoni artístic de l’església. Durant la dictadura franquista, Catalunya inicia un lent procés de recuperació però no serà fins a l’arribada de la Generalitat democràtica que s’inicia, amb un èxit, un procés continuat de preservació i restauració del patrimoni cultural català.

Àngels Solé 

www.unescoqgat.cat.mialias.net