Ser castellers no té preu!

“Què costa ser casteller?” Aquesta és una de les preguntes més recurrents que fan les persones que s’acosten a la colla i s’interessen per formar-ne part.

La resposta econòmica és senzilla: res. Res, al menys inicialment. Evidentment cada casteller s’ha de comprar la seva roba: pantalons blancs, camisa i faixa; però als Castellers de Sant Cugat no cal pagar cap quota per formar-ne part i és la colla la que posa els mitjans per cobrir les despeses directes de l’activitat castellera, que bàsicament són trasllats.

Una altra possible resposta seria més intangible. Ser casteller costa esforç i temps. Un casteller compromès aporta el seu esforç als assaigs i a les actuacions, i ofereix una part molt important del seu temps de lleure a la colla. Qui és capaç de posar preu a un matí de castells a Vilanova, per exemple? O a una tarda a Tarragona mentre fan el Barça-R. Madrid per la televisió?

No pagar quota és una realitat molt comuna a moltes colles, però no a totes. Per exemple, una de les colles amb més membres en actiu, els Capgrossos de Mataró, fan pagar una quota als seus castellers. Castellers de Sant Cugat sempre han apostat per la filosofia que el temps lliure és suficient preu a pagar. Un preu que es paga a gust, perquè l’activitat i la relació interpersonal el superen amb escreix. Ara bé, malauradament no tot pot ser tan idíl·lic i hi ha un moment que cal posar els peus a terra. L’entitat costa uns diners tirar-la endavant i un ajut econòmic per part dels particulars és més que necessari per sobreviure. Així doncs, els gausacs ofereixen la possibilitat d’esdevenir soci protector, figura que aporta els diners que cregui convenients anualment per ajudar al sosteniment financer de l’entitat. Soci protector pot ser un particular, una família, una empresa, un col·lectiu... No hi ha límits. Tothom pot ser soci protector!

Independentment de tot plegat, per a tots els qui portem actualment la camisa verd Collserola, o bé els qui l’han portada en alguna ocasió, la resposta a la pregunta que encapçala l’article seria “Ser casteller no té preu!” Gausacs, amunt!