Tenim dues consonants que sonen igual i que sovint dubtem si cal posar-ne una o bé l’altra. Pel que fa la fonètica, el so vibrant de la v només el sentim al nord i al sud del País Valencià, a les Illes Balears, a l’Alguer i en molt poques zones del camp de Tarragona, on es troba en franca regressió. Aquest so, ben viu en altres llengües com ara el portuguès, l’anglès o l’italià, no s’ha mantingut en tot el domini lingüístic del català.
Hi ha diferents regles ortogràfiques que ens indiquen quan hem de fer servir l’una o l’altra. Sabem, per exemple, que davant d’una ela o d’una erra, hi posarem una b (blau, broma, cable, ebri) i que en les terminacions del temps verbal de l’imperfet emprarem la v (parlava, escoltàvem).
La confusió habitual, però, apareix quan per influència d’idiomes propers (castellà o francès) posem v quan no hi toca i a l’inrevés. En francès, per exemple, tenim els mots arriver, travail, trouver. L’equivalent català sempre ha d’anar amb b: arribar, treball i trobar. Pel que fa al castellà, tenim uns altres mots, com ara gobierno, abogado, aburrir, abortar, nube, cobarde.... Les mateixes paraules en català s’escriuen amb v: govern, advocat, avorrir, avortar, núvol, covard. També trobem l’efecte contrari. Paraules castellanes, com ara automóvil, vasco, verruga, reventar o volcar, en català totes s’escriuen amb b: automòbil, basc, berruga, rebentar, bolcar.
Si sabem un xic d’anglès, podem aclarir el dilema, ja que els mots mobile, government, basque, pavilion, tavern i varnish en català són mòbil, govern, basc, pavelló, taverna i vernís.
Finalment, quedeu-vos amb aquesta paraula: vamba. Efectivament, aquest tipus de calçat prové de la marca comercial Rey Wamba i, sisplau, no l’escriviu mai amb la b.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.