Així jo... sóc neurodivergent

Després del canvi de paradigma que va suposar l’acceptació de la teoria de les intel·ligències múltiples i de les seves repercussions en l’àmbit educatiu, ara el següent pas consisteix en acceptar la teoria de la neurodiversitat. Algunes conseqüències possibles de l’acceptació de la teoria de Thomas Armstrong poden conduir a un sistema educatiu més equitatiu, inclusiu i eficaç, que valora i aprofita la diversitat neurològica com una font de riquesa i innovació en l'aprenentatge.

El sistema educatiu passa d'un model que contempla algunes condicions de l’alumnat com a dèficit a un model de diferències neurològiques naturals. Proposa reconèixer que condicions com l'autisme, TDAH, dislèxia, etc., són variacions neurològiques normals. Ajuda a la personalització de l'aprenentatge adaptant els mètodes d'ensenyament a les fortaleses i necessitats individuals, fomentant l'ús de diverses estratègies d'aprenentatge per atendre diferents perfils neurològics. Promou un entorn escolar més inclusiu i tolerant i redueix l'estigma associat a les diferències neurològiques.

Cal acompanyar aquesta iniciativa amb canvis en l'avaluació, implementant mètodes d'avaluació més flexibles i diversos i valorant diferents tipus d'intel·ligències i habilitats. També requereix una formació més especialitzada per als educadors i fomentar una major comprensió de les diferents maneres de processar i aprendre. De retruc, promou una major col·laboració entre educadors, psicòlegs, terapeutes i altres professionals.

Convindrà adaptar l’entorn escolar, modificant els espais físics per acomodar diferents necessitats sensorials i creant zones de treball flexibles per a diferents estils d’aprenentatge. Personalment, tot esforç en aquest sentit compensa quan observes l’empoderament de l’alumnat: un enfoc atent a la neurodiversitat anima l’alumnat a entendre i apreciar les seves diferències neurològiques i fomenta l'autodefensa i l'autoconeixement. Tinc clavada la mirada d’un alumne que quan li vaig explicar aquesta nova visió em va preguntar confortat: “Així… jo… soc neurodivergent?”

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.