Baiant sota la ium de la iuna

Un dels sons més particulars del català és el so de la ela doble (ll). Us serà útil si voleu marxar de vacances a Palafrugell o si us ve de gust menjar llenties. També quan us feu vells, que cal no confondre amb vels; o si teniu mal de coll, que si us despisteu es converteix en col! Aquest so prové d’una ela llatina, que en paraules com LITERA ha evolucionat a la ll actual, com lletra o llegir, però que encara conservem en forma de l en cultismes com literal o literatura.

Per interferència fonètica del castellà, és fàcil sentir gent que no llegeix amb els ulls sinó amb els uis o que l’insecte que vola de flor en flor l’anomena abeia i no abella. Aquest fenomen s’anomena ieisme i cal evitar-lo sempre que puguem. Lamentablement, però, és una pronunciació molt estesa. Per pronunciar el so de la ll, difícil si no hi esteu acostumats, cal que articuleu una ela però, en comptes de tocar el paladar amb la punta de la llengua, enganxar-la-hi tota, tocant les dents. D’aquesta manera, us podreu mirar al mirall o anar a ballar a la discoteca, i fareu ben content el vostre amic Lluc.

Però, atenció! En alguns dialectes del català està acceptada la pronúncia de la ll com una [j] per una iodització, que és un fenomen localitzat als parlars baleàrics i en algunes comarques del català central. Així doncs, paraules com ull o palla les pronuncien ui o paia en aquests parlars. En català central també hi tenim una excepció! Considerem admissible pronunciar la forma verbal vull com si s’escrivís vui.

Si veieu dues eles juntes fixeu-vos bé que no tinguin un punt volat! Ho heu llegit bé: punt volat, que és aquell punt que no toca la part més baixa de les lletres, com els punts finals (.), sinó que es col·loca a mitja alçada (·). Si veieu aquest signe entre dues eles voldrà dir que esteu llegint una ela geminada (l·l). Així doncs, no és el mateix aixecar la cella que estar tancat en una cel·la, ni ser una novella que llegir una novel·la. Tot i que la seva pronúncia s’està perdent i ja la podríem considerar un signe etimològic, en parlars baleàrics encara es manté fermament.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.