Bona nit

Vaig encendre el llumet de la llum de la seva tauleta de nit, no era gaire tard, però m’agradava ficar-los al llit aviat perquè l’endemà anessin a l’escola descansats.

En arribar la nit, el seu sostre estava cobert amb estrelletes fluorescents que feien imaginar que t’estiraves a mirar la gran galàxia estavellada.

Només consisteix a fer-los somiar.

Acabats de dutxar i amb aquella olor de sabó infantil, em feien pensar en el fet deliciós que és olorar els nadons, és una olor peculiar que es va perdent amb l’edat. Oi?

Així que vaig encendre el llumet i ells amb els seus ullets em van mirar esperant que arribés l’hora tan desitjada que els expliqués un conte de bona nit.

Em vaig preparar còmodament damunt del llit, em vaig col·locar els coixins a l’esquena i els vaig agafar. Tot i que sabia que en pocs minuts estarien adormits, aquell moment del dia era el millor per a tothom.

Ella amb les seves llargues trenes tenia la seva mirada fixada en mi. La Paula va néixer en un dels mesos més freds de l'any i va venir carregada d'alegries, va decidir des de petita que viure era un gran repte i es va fer infermera. Vaig mirar els meus fills de nou i vaig pensar que cadascú els educa tan bé com pot, ningú no és millor ni pitjor, els pares vam venir també a aprendre.

Ràpidament, Konrad va obrir la seva petita boqueta plena de sorpresa, estava ficat al conte de ple, com qui espera que aparegui per la porta el seu superheroi. Més tard es faria advocat.

Amb els anys he après que només cal observar els fills des de petits, escoltar-los i parlar amb ells, llavors serem capaços d’ajudar-los a identificar el que voldran estudiar o al que dedicaran part de la seva vida.

No són els contes els que els fan somiar, som nosaltres amb el nostre amor.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.