El buit emocional després de la independència dels fills

El buit que genera la soledat, és un dels més consultats. Mai ningú no ens va explicar, l’important que és cuidar-nos i estimar-nos tota la vida

El buit que genera la soledat és un dels més consultats. Parlo de la sensació de tristesa que s’experimenta quan els fills decideixen emprendre la seva independència. Si bé és cert, que amb l’alta incorporació de la dona al món laboral, podria semblar que aquesta sensació se sentiria menys, però la dona continua patint aquest buit.

No té a veure amb el temps que es comparteix a casa, sinó amb la sensació total de pèrdua dels nostres fills. “Obrir la porta de casa i sentir un cop esquinçador en tancar-la”, podríem dir “aquells temps ja se’n van anar i mai tornaran”.

La dona, en la majoria dels casos, travessa una situació d’adaptació amb si mateixa, ja que sol coincidir amb l’arribada de la menopausa. Sabem que, a la menopausa, la dona viatja a través d’una sèrie de sentiments que li generen diferents emocions per a ella desconcertants, una molt important és la del final de la “joventut”. Si a més, li sumem la marxa dels fills, la soledat que l’envaeix és absoluta. Moltes dones ho defineixen com la sensació de ja no ser “útil”.

Al llarg de la seva vida, la dona, en general, dedica gran part del temps a tenir cura dels altres, ho fa dels seus avis, germans, fills i finalment dels seus pares. Però quan tot aquest entorn que la necessita desapareix o deixa, segons ella, de necessitar-la, es queda totalment descol·locada.

Mai ningú no ens va explicar l’important que és cuidar-nos i estimar-nos tota la vida.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem