Cinc anys de llum de sincrotró

Entre Sant Cugat i Cerdanyola hi ha el que és, amb tota probabilitat, la instal·lació científica més important d’Espanya, tant en termes científics com tècnics i pressupostaris: la font de llum de sincrotró Alba que molts ciutadans han vist o ja han visitat. Es tracta d’un accelerador d’electrons destinat a produir la llum que és més idònia per treballar en una de les branques més importants del segle xxi, la nanociència i la nanotecnologia, atès que la llum de sincrotró és l’instrument fonamental per a l’anàlisi de qualsevol nanoestructura, sigui biològica, de ciència de materials o de gairebé qualsevol camp de la ciència, l’enginyeria i, fins i tot, d’algunes disciplines relacionades amb el patrimoni cultural, sigui en el sector de la recerca bàsica com a l’aplicada i a la industrial. A més, per la seva gran complexitat tècnica, també és un instrument essencial en el que s’anomena la indústria de la ciència, com a plataforma per al desenvolupament d’empreses tecnològiques.

El passat dia 16 de març, el centre va fer una petita celebració. Després de 12 anys de gestació, l’acord entre els governs espanyol i català es va començar a desenvolupar, però no va ser fins ara fa exactament 5 anys, el 16 de març del 2011, quan es va aconseguir que els més de set mil equips que hi ha al centre, connectats per centenars de quilòmetres de cables, tots perfectament sincronitzats, va començar a emetre la tan desitjada llum de sincrotró.

Aquesta “sincronització” és un dels components d’aquest nom que a tanta gent l’hi costa de pronunciar: “sincrotró”, amb dues erres. La primera ve de “sincronitzar”, una paraula que no sorprèn a ningú. La segona ve de la paraula grega lligada a la mesura, el “metre”, que sol aparèixer en el nom dels aparells de mesura. El primer accelerador va ser un “ciclotró” i la seva versió millorada i sincronitzada, difícilment podia tenir un altre nom que el que té.

Sembla que els idus de març (el 15 de març, en què va ser assassinat Juli Cèsar) eren de nou favorables a Alba. Un 9 de març, del 1993, la Generalitat de Catalunya va crear una comissió promotora d’un laboratori de sincrotró a Catalunya. Un 20 de març, del 1995, es va signar un primer conveni de cooperació entre els dos governs. El 14 de març del 2002 es va aprovar un protocol per crear un “sincrotró al Vallès”, mitjançant la constitució d’un conveni que es va crear el 14 de març del 2003, el consorci per a la construcció, equipament i explotació del laboratori de llum de sincrotró, CELLS. Sembla, per tant, lògic, que havia de ser un mes de març quan es produís la primera llum de sincrotró.

“Per la seva gran complexitat tècnica, és un instrument essencial en la indústria de la ciència”

A la celebració que es va fer, vaig tenir ocasió de recordar aquestes dates i també un altre esdeveniment ocorregut en uns idus de març, els del 1879, en què va néixer Albert Einstein, en una de les teories del qual es basa el moviment relativista dels electrons que es mouen pels nostres acceleradors, i pare de la teoria general de la gravitació que, recentment, amb la detecció de les ones gravitacionals, ha rebut una nova comprovació experimental.

La primera llum no significava encara la culminació de la feina. Faltaven encara molts processos de millora i que aquesta llum arribés a les estacions experimentals, les línies de llum, on els usuaris vénen cada any a fer els seus experiments. Va ser un procés que encara va durar una mica més d’un any, fins al maig del 2012, quan va venir el primer usuari a fer els primers experiments. Des d’aquell moment, ja han vingut un miler d’usuaris cada any i el laboratori segueix en un procés de millora continuada.

Les set línies de llum, amb 10 estacions experimentals dedicades  a diferents tècniques, a finals d’aquest any ja seran vuit i n’hi ha dues més en procés de construcció i quatre més apareixen en el pla estratègic. La necessitat d’augmentar les capacitats del centre ve de la creixent demanda dels usuaris, atès que actualment les seves demandes doblen aproximadament la seva capacitat.  

Esperem que aquesta celebració sigui la primera de moltes més que han de venir en el futur, atesa la capacitat del Sincrotró Alba per millorar la ciència i la tecnologia del territori.