És a dir, que consisteix a marcar més gols que l’equip contrari per guanyar. Només que es juga muntat en una bicicleta i les passades es fan amb les rodes o el cos.
Les bicicletes que s’utilitzen per jugar no tenen marxes, són de pinyó fix. Tampoc tenen frens i el manillar és més alt del normal, la qual cosa fa que es converteixi més en un comandament de control que en un volant de bicicleta. El selló no està col·locat al centre de la bici, sinó gairebé sobre la roda de darrere, facilitant l’agilitat en els moviments dels jugadors.
Existeixen 3 menes de partits de ciclobol, que també es coneix per altres noms com “radball” o “ciclofutbol”.
El primer dels modes de joc consisteix en equips de 2 jugadors en un camp petit. Aquest és el més habitual. Un altre és a 5 jugadors per equip i es practica en una canxa d’handbol on un dels participants de cada equip és un porter. Per últim, existeix una altra forma en la qual competeixen 6 jugadors a cada banda en un camp mitjà.
El ciclobol té força normes. Les mans i els peus no es poden utilitzar per colpejar el baló, a no ser que siguin als pedals o al manillar. Amb el cap sí que es pot colpejar la pilota. La bicicleta ha d’estar contínuament en moviment, ja que es penalitza que un jugador s’agafi a la porteria o toqui el terra.
Aquesta forma de jugar al futbol va néixer a finals del segle XIX. S’han organitzat campionats del món i hi ha autèntiques llegendes sobre dues rodes.