Decisions de cara al futur

Més del 50 % de les dedicacions professionals de l’alumnat que ara decideix el seu futur encara no s’han inventat

S’acosta un temps d’angoixes i neguits per a l’alumnat que tanca cicles del seu itinerari acadèmic. Tot i els esforços per acompanyar en l’orientació acadèmica i professional, la presa de decisions és molt personal i no sempre coincideix amb la visió de la família.

Les recomanacions de centre, formulades pels equips docents com a consell orientador, no sempre són escoltades i les eleccions finals responen sovint a les expectatives que en el seu dia van entreveure els progenitors. No sempre coincideix la visió de famílies, equips docents i orientadors amb la pròpia auto-percepció de l’alumnat. L’endarreriment de l’edat d’exigir les primeres responsabilitats no estudiantils no ajuda a exercitar com abans la presa de decisions i el compromís d’esforç per a obtenir els objectius plantejats. L’alumnat admet la seva desorientació vital, la seva incapacitat d’identificar amb claredat els seus interessos i perfil ocupacional, no parlem ja de vocacions professionals incipients. La volatilitat de moltes professions en un entorn laboral canviant, fenòmens com la sobretitulació, la precarietat laboral, els miratges de diners fàcils i poc esforç no ajuden gaire. Més del 50 % de les dedicacions professionals de l’alumnat que ara decideix el seu futur encara no s’han inventat. Probablement hauran de variar d’ocupació no menys de deu vegades al llarg de la seva trajectòria professional. Cada cop menys certeses i alhora cada cop més possibilitats d’encertar amb allò que us pot fer feliços. Es tracta de ser i trobar d’aquesta manera allò que vols fer per tenir el que necessites. En aquest ordre: ser, fer i tenir. No a la inversa, oblida el tenir, fer i ser.

Suggereixo una visió de la presa de decisions en orientació acadèmica i professional més propera a la d’una rotonda de moltes sortides possibles. Les decisions es prenen amb la informació que es té en aquell moment i, per tant, no val revisionismes que sempre surten cars. No es tracta d’un passadís amb portes que obren camins sense retorn. Baixem el nivell d’angoixa, l’ansietat no ajuda a decidir-se, més aviat encega.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.

 
Comentaris