Cal parlar dels compromisos en la participació, de les obligacions, de l’actitud i de fer allò que s’espera d’algú com a contribució col·lectiva. La queixa és lícita i sovint gratuïta, però existeix el risc que sigui justament qui menys compleix qui es queixi en primera instància, de manera insolent i amb més rigorositat.
En el discurs polític a la recerca del vot es posa l’èmfasi en els drets i millores que persones i col·lectius mereixem, però gairebé mai s’exposa els corresponents deures que comporten. Allò que es promet no ve acompanyat d’allò que costarà.
La queixa es tecnifica, es carrega de qüestionaments per a qui ha exercit la correcció sovint amb crítiques ad personam. Cada vegada és més freqüent haver de fer notar que una correcció i el recordatori de la norma no és una ofensa, que es pot contemplar com a ús de la responsabilitat de correcció i no com un abús de poder. Tens dret a queixar-te, però caldria preguntar-se si feies allò que devies fer…
Saltar-se la cua, no pagar impostos, fer trampes en les proves, jugar allà i/o quan no toca, tenir actituds poc respectuoses amb alumnat i professorat, interrompre la classe o mantenir-se permanentment distret no és tenir més personalitat, ser més intel·ligent o espavilat/da, simplement és no correspondre a l’esforç de la resta per complir les normes, per millorar la convivència i per assegurar la igualtat d’oportunitats.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.