Dona, vida, llibertat

En l’article d’aquesta setmana us presentem un text de la videoartista iraniana Mana Salehi, amb el qual va guanyar el Premi de narrativa Gall del Monestir dels alumnes del nivell bàsic de català

En l’article d’aquesta setmana us presentem un text de la videoartista iraniana Mana Salehi, amb el qual va guanyar el Premi de narrativa Gall del Monestir dels alumnes del nivell bàsic de català, que enguany ha convocat Cugat Mèdia en col·laboració amb el Servei Local de Català. El títol del text premiat és Anhel i evoca el desig i la responsabilitat de viure de manera profundament empàtica amb el medi més proper.
Mana Salehi, llicenciada en disseny gràfic a Teheran, i doctorada a la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona amb la tesi L’aigua i les simbologies del jardí en l’art contemporani, també ha completat els seus estudis a les universitats dels Estats Units i el Japó, sense aturar-se en la recerca constant, els viatges, les exposicions, etc.
Té la residència a Catalunya des de fa 20 anys; es va instal·lar a casa nostra perquè, segons ella, és on ha trobat definitivament un espai lliure per a la reflexió i el pensament, sobretot pel que fa a la simbiosi entre l’aigua i la natura, i més concretament els jardins, dels quals destaca la catifa iraniana, un tipus de jardí interior que esdevé un espai emocional que et dona tots els recursos per fer-hi vida.   
Aquesta aproximació poètica al medi ambient i a l’autenticitat de la natura, també l’ha portat a aprendre el català, com un instrument més d’empatia cap a tot allò que l’envolta.   
Gaudiu, doncs, de la lectura del text Anhel:
Vaig tornar de Teheran a Barcelona. Vaig portar una preciositat per a casa meva.
Des de llavors,  cada vegada que surto al carrer, em passa alguna cosa nova.

Em converteixo en una nena i sento que no hi ha guerra al món.
Em transformo en un altre gènere i sento que no hi ha cap desigualtat.
Em faig gran i sento que la vida és eterna.
De vegades soc una gata persa i em sento estimada.
Per moments soc aigua abundant i no hi ha sequera.
Ara mateix soc una dona part del moviment de Dona, Vida, Llibertat.
Finalment soc una flor de nit i en mi hi ha anhel de vida.
 Serà possible que aquesta catifa iraniana sigui màgica?

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem